Etiquetes electròniques per a fred i congelats

Una etiqueta electrònica estàndard està pensada per a la sala de vendes, no per a un mural de congelats. Les variants de fred declaren funcionament fins a -25 °C, però el fred allarga el refresc de la tinta, escurça la pila i afavoreix la condensació i la gebrada.

El que decideix la compra és una prova al teu mobiliari, no el full tècnic.

Quin rang de temperatura declara cada família

Els fabricants no venen «l’etiqueta» sinó famílies. Al full d’especificacions de SoluM de novembre de 2024, la gamma estàndard es rotula de 0 a 40 °C. Les variants de congelador es rotulen de -25 a 0 °C. Aquesta pàgina aprofundeix l’apartat de variants de fred de la guia tècnica de les etiquetes; aquí ens quedem en el que canvia quan el mobiliari és sota zero.

Família	Rang declarat	Pila declarada	Font
SoluM estàndard	0 a 40 °C	Més de 5 anys (una pila) o més de 10 (dues piles), amb 2 actualitzacions al dia	Full del 28-11-2024
SoluM congelador, 2,2”	-25 a 0 °C	Més de 5 anys, 2 piles CR2450, 1 actualització al dia	El mateix full
Opticon SE-214F	Des de -25 °C cap amunt	Fins a 5 anys, pila de liti per a baixa temperatura	Fitxa del fabricant

Hi ha dos detalls que convé llegir amb lupa.

Primer, el rang de congelador acaba a 0 °C. Això vol dir que està pensat per al fred, no per a un mobiliari que passi de la cambra a la sala. Si l’etiqueta es col·loca a la vora d’un mural obert, on la temperatura de la pantalla puja i baixa amb el flux d’aire, el rang serveix d’orientació però no garanteix res.

Segon, les xifres de pila no són homogènies. La pàgina comercial de SoluM per a la seva gamma Newton Pro Freezer parla de «més de 10 anys», mentre que el full d’especificacions del mateix any anota més de 5 anys per al model de 2,2” amb una actualització al dia. No sabem si respon a models diferents o a condicions de mesura diferents, i per això la xifra que cal exigir és la que figura per escrit a l’oferta, amb les actualitzacions diàries i la temperatura a què es refereix.

Per què el refresc s’allarga sota zero

La tinta electrònica mou partícules pigmentades dins d’un fluid per formar la imatge (la mecànica bàsica és a l’entrada sobre tinta electrònica). Amb fred, el fluid es torna més viscós, les partícules es desplacen més a poc a poc i el controlador necessita senyals més llargs i més elaborats per assolir el contrast. Orient Display, fabricant de pantalles, ho resumeix dient que la tinta electrònica és molt sensible a la temperatura i que el fred exigeix algoritmes de compensació més complexos.

La literatura de patents ho explica des del costat del fabricant de la tinta. Una sol·licitud de patent d’E Ink sobre l’accionament de pantalles biestables descriu la compensació per temperatura amb taules de formes d’ona desades per a diferents intervals de temperatura, i avisa que la temperatura que compta és la del material a cada píxel, que pot ser força diferent de la de l’aire. En un moble que s’obre i es tanca, aquesta diferència no és teòrica. Una altra patent, avui també d’E Ink, busca compensar sense sensor, perquè la velocitat de resposta canvia amb la temperatura, entre lots i amb l’envelliment del material.

Traduït a la botiga, tres conseqüències:

1. Un canvi de preu triga més a veure’s. Per a un preu solt és indiferent, però es nota en les actualitzacions massives, sobretot en color. No hem trobat cap temps de refresc publicat per a les variants de congelador, així que és una xifra que s’ha de demanar.
2. La imatge pot quedar amb menys contrast o amb restes de l’anterior. És un comportament típic d’una forma d’ona mal ajustada al fred. Quan es prova un model, convé canviar el mateix preu diverses vegades i mirar la pantalla de prop.
3. Es gasta més energia per refresc. Un senyal més llarg consumeix més. És el vincle amb la pila, que es tracta a continuació.

Aquesta sensibilitat és també el motiu que les comparacions entre e-paper i LCD en fred no siguin simètriques: cap de les dues tecnologies en surt il·lesa, però ho fan de manera diferent.

La pila, l’element que més s’oblida

A temperatura ambient, la pila de botó de liti és una peça anodina. En un congelador és la que limita. Cada cel·la té el seu propi rang de funcionament. Com a exemple, el full de dades d’una CR2450 d’un fabricant de cel·les indica de -20 a +60 °C, és a dir, menys fred del que diu suportar una etiqueta rotulada fins a -25 °C. No sabem quina cel·la munta cada model, i les etiquetes de congelador d’Opticon especifiquen una pila de liti per a baixa temperatura, així que no es pot concloure que les altres tinguin un límit més alt o més baix. Sí que es pot preguntar: quina és la pila, i quina temperatura mínima en garanteix el fabricant?

També compta que amb fred es perd capacitat útil. Els fabricants ho reconeixen sense quantificar-ho: la vida baixa amb temperatures baixes i amb moltes actualitzacions. La metodologia per traslladar la xifra del full a la teva botiga és a l’article sobre la bateria de les etiquetes. Per a un mural de congelats, la idea pràctica és pressupostar un recanvi de piles abans del que diu la fitxa i comprovar que canviar-les no obliga a despenjar el carril sencer.

Condensació, gebrada i humitat

És la fallada més probable i la menys documentada. La condensació apareix quan aire més càlid i humit toca una superfície freda. En una sala de vendes, això passa en obrir una porta de congelat un dia d’estiu, o quan una etiqueta passa d’una zona freda a una de temperada. L’aigua sobre la pantalla no fa malbé la tinta, però la fa il·legible fins que s’evapora. Si es glaça, la gebrada pot mantenir-se hores.

El que diuen les fitxes:

• Opticon afirma que la seva etiqueta SE-214F és resistent a la humitat i a l’acumulació de gebrada, i que es pot llegir a través d’una capa de gebrada. No publica cap classificació de protecció contra l’entrada d’aigua.
• SoluM indica per a la seva gamma de congelador una classificació IP68 de protecció contra pols i aigua. Un IP68 descriu l’estanquitat de la carcassa; no diu res de la llegibilitat de la pantalla quan s’entela.

Són afirmacions del proveïdor, sense assaig independent, i cap no quantifica el comportament de la pantalla amb condensació. La conseqüència és de mètode: la prova més útil no és un laboratori sinó el mobiliari més exigent de la teva botiga. Anota què passa després d’obrir la porta repetidament en hora punta, després d’un desgel i després d’un cap de setmana.

On es posa l’etiqueta

El muntatge depèn del tipus de mobiliari.

Carril de prestatge en mural obert o cambra. És el cas millor resolt. Opticon diu que el seu model s’instal·la en carrils de prestatgeria dedicats i que és compatible amb els sistemes de prestatgeria més habituals. El detall que falta a les fitxes és el de la compatibilitat amb el teu mobiliari concret, que es confirma amb una mostra a la teva prestatgeria.

Porta de vidre. Aquí no hi ha una solució estàndard documentada a les fitxes públiques que hem revisat. La porta és una superfície freda, amb obertures freqüents, que s’entela i que a més queda a la vista del client. Cal preguntar quin suport proposa el proveïdor per al vidre (adhesiu, imant, carril interior, marc), quin adhesiu aguanta el fred i la humitat sense deixar residus, i si l’etiqueta es mira des de dins o des de fora del vidre. Dos riscos no es resolen amb l’etiqueta: la reflectància del vidre sobre una pantalla sense retroil·luminació, i la dificultat de canviar una pila en una porta enganxada.

Arcó o illa de congelat. El preu se situa a la vora de l’arcó, on l’etiqueta rep cops i condensació. Pregunta per suports de vora i per la resistència a l’impacte.

La ràdio també pateix als mobles de fred

Un moble de congelat és una caixa metàl·lica aïllada, amb portes de vidre revestit. Les passarel·les col·locades al sostre de la sala poden no arribar a les etiquetes de l’interior, o fer-ho amb un senyal molt atenuat. L’efecte no apareix al full tècnic de l’etiqueta sinó al de la passarel·la, i al teu pla. Com dimensionar-les, amb congeladors i prestatgeries metàl·liques, s’explica a l’article sobre passarel·les i punts d’accés. A la prova de fred, mesura la cobertura amb les portes tancades i amb el moble ple.

Llista de comprovació per a una prova de fred

1. Demana el full tècnic del model exacte i verifica que el rang de temperatura cobreix el mínim i el màxim reals del teu mobiliari (mesura amb un enregistrador, no amb el termòstat).
2. Pregunta per la pila: tipus, temperatura mínima garantida pel seu fabricant i vida amb les teves actualitzacions diàries a aquesta temperatura.
3. Cronometra el refresc en fred, en blanc i negre i, si escau, amb color. Repeteix el mateix canvi almenys deu vegades.
4. Provoca la condensació: obre i tanca la porta durant una hora de màxima afluència i fotografia l’etiqueta cada deu minuts.
5. Prova el desgel i un cap de setmana complet.
6. Mesura la ràdio amb el moble ple i la porta tancada.
7. Comprova el canvi de pila: quant triga i si cal despenjar res.
8. Fixa un criteri d’acceptació per escrit abans de començar: p. ex., «cap etiqueta il·legible més de X minuts» (el llindar el fixes tu, no el proveïdor).

Si el pilot és només de fred, té sentit encabir-lo en un projecte pilot més ampli i no comprar una família sencera per una prova d’una setmana.

Quan l’etiqueta de fred no és la resposta

Hi ha botigues on és més raonable no posar etiqueta electrònica en una part del fred: murals amb portes de vidre que s’entelen tot el dia, congelats de volum molt baix o amb pocs canvis de preu a l’any. En aquests casos, l’etiqueta de paper o una cartelleria a la vora poden ser millors, i l’estalvi d’una etiqueta electrònica no compensa el risc d’il·legibilitat. Per veure com encaixa el fred en el conjunt d’un supermercat, amb les seves rebaixes per caducitat i la seva norma de preus, hi ha la pàgina de supermercats.

Resum

El fred no impedeix fer servir etiquetes electròniques, però obliga a triar bé tres coses: una família específica de congelador, una pila amb garantia a aquesta temperatura i una prova real amb condensació i ràdio. Totes les xifres d’aquesta pàgina són del proveïdor, sense assaig independent, i s’han consultat el 9 de novembre de 2026.