Etiquetes electròniques en supermercats

Un supermercat canvia més preus, amb més referències i més de pressa que gairebé cap altre comerç, i ven productes que es pesen, es refreden, es congelen i caduquen. Per això l’etiqueta electrònica hi rendeix més i també hi falla més fàcilment: prestatge, balança i caixa han de coincidir sempre.

Aquesta pàgina explica què és específic del súper, què diu la norma i què han fet les cadenes, amb les fonts a la vista. No recomana proveïdors. Per entendre la tecnologia des de zero, comença per la guia de què és una etiqueta electrònica.

Què fa diferent el supermercat

Tres trets el separen d’una ferreteria o d’una botiga de moda, i els tres tenen conseqüències en el projecte.

Volum i ritme. Un hipermercat maneja desenes de milers de referències i una setmana de fulletó en toca milers alhora. Amb paper, cada canvi és una impressió, una passejada pel passadís i una comprovació. Els comunicats de les cadenes insisteixen en el mateix: El Jamón parla d’actualitzar preus i promocions de manera instantània i sincronitzada a tota la xarxa, i Alcampo, de menys errors i d’un personal que deixa de dedicar-se a comprovar i actualitzar.

Un preu que no és només un número. En alimentació el client compara per quilo, per litre o per dotzena, i el prestatge ho ha de dir. L’etiqueta porta tres dades que s’han de moure alhora: preu de venda, preu per unitat de mesura i, en rebaixa, preu anterior.

Cadena de fred i data de caducitat. El mateix súper té secs a temperatura ambient, refrigerat a pocs graus i congelat molt per sota de zero. Cada zona demana un model d’etiqueta, una fixació i, de vegades, una política de preus diferent.

Fresc i producte pesat

El taulell és la part on el paper pesa més i on més es nota el canvi. Un pernil, un formatge tallat o un peix es venen per quilo, i el que paga el client depèn del pes, que surt d’una balança.

La lògica és aquesta. El preu per quilo és una dada de l’etiqueta, el pes el dona la balança i l’import el calcula la caixa o la mateixa balança. Si el preu per quilo canvia al sistema central i la balança continua amb l’antic, el client veurà una xifra al prestatge i en pagarà una altra. Per això un projecte de fresc no es tanca penjant pantalles: cal decidir de quin sistema neix el preu i comprovar que el llegeixen igual l’etiqueta, la balança i la caixa.

Hi ha un exemple públic d’aquesta integració. Segons Alimarket, als forns de Consum les etiquetes s’actualitzen des de la balança amb cada nova fornada.

Per al producte pesat i envasat a la botiga (la safata de carn que ja porta el seu pes), el Reial decret 3423/2000 demana preu de venda i preu per unitat de mesura, llegibles i en el mateix camp visual. En els productes a granel només s’indica el preu per unitat de mesura. El detall d’aquestes regles és a la guia de normativa.

Dues conseqüències pràctiques:

• Les etiquetes del taulell són més grans i es netegen més. Alcampo explica que fa servir models de mida més gran als taulells tradicionals.
• Un canvi de preu per quilo durant el dia és normal a la peixateria o a la carnisseria. Si cada canvi depèn que algú el teclegi en dos llocs, el sistema deixa de ser fiable.

Refrigerat i congelat

Aquí falla més un projecte mal provat que un de mal plantejat. Les pantalles de tinta electrònica s’especifiquen per a un rang de temperatura. A la gamma estàndard d’un fabricant que hem revisat, el funcionament va de 0 a 40 graus: serveix per a la sala de vendes i per a molts refrigerats, però no per a un mural de congelats. Hi ha etiquetes específiques: la fitxa d’un model per a congelat declara funcionament des de menys 25 graus i fins a cinc anys de pila. Són declaracions del proveïdor, no assaigs independents.

Abans de decidir:

1. Prova un mural real. La condensació, l’obertura de portes i la temperatura de la pantalla en un mural obert no s’assemblen a les d’un full tècnic.
2. Mira el comportament de la bateria amb fred. Les xifres de durada solen correspondre a una temperatura d’ús normal.
3. Pregunta per la ràdio. En cambres amb molt de metall o mobles tancats, la cobertura de la passarel·la canvia. La comparativa de tecnologies explica per què la pantalla és una decisió a part de la comunicació.

Rebaixar el que caduca: què diu la norma

Aquí es confonen dues regles diferents.

La regla general de rebaixes. Quan s’anuncia una reducció de preu, l’article 20.1 de la Llei 7/1996, d’ordenació del comerç minorista, exigeix que figuri el preu anterior al costat del reduït, i el defineix com el més baix aplicat a productes idèntics en els trenta dies precedents. Les ofertes noves i els productes posats a la venda per primera vegada en queden fora. Com es calcula i es documenta és a la pàgina del preu de referència de 30 dies.

L’excepció per al malbaratament alimentari. El mateix apartat afegeix que, a aquests efectes, no es té en compte el preu aplicat amb la finalitat de reduir el malbaratament alimentari sobre productes idèntics amb la caducitat o el consum preferent propers. Si rebaixes el iogurt que caduca demà, aquest preu no passa a ser el nou preu anterior dels trenta dies següents. No és una exempció general del que és perible: no cobreix una oferta de fruita fresca que no és a prop de la data.

El marc del malbaratament. La Llei 1/2025 obliga els agents de la cadena alimentària a aplicar una jerarquia de prioritats, amb la prevenció primer i la donació després, i a tenir un pla de prevenció. Entre les mesures que el text deixa com a voluntàries per al comerç al detall hi ha incentivar la venda de productes amb data de consum preferent o de caducitat propera. La llei no exigeix etiquetes electròniques. La premsa sectorial sí que les hi relaciona: la notícia d’Alimarket sobre la renovació de Carrefour amb Pricer el 2023 inclou la reducció del malbaratament entre les tendències a què responen.

A la pràctica l’etiqueta aporta l’execució: canviar el preu d’una família de productes a les quatre de la tarda sense recórrer el passadís amb adhesius. No aporta la decisió de quant rebaixar ni a quina hora, que continua sent de la botiga.

El que diu l’evidència de l’estalvi. Els números que circulen, com que la rebaixa dinàmica redueix el malbaratament en un terç o a la meitat, vénen de proveïdors. No hem trobat cap assaig independent, ampli i amb grup de control que quantifiqui l’efecte; per això no prometem cap percentatge per a la teva botiga.

Quan el preu canvia molt: promocions i setmanes de fulletó

Una campanya típica combina preu nou, preu ratllat, el preu per unitat recalculat i, de vegades, un missatge de «2x1». El que canvia amb una ESL és el coll d’ampolla. Ja no és la impressió i el repartiment, sinó la preparació de la campanya al sistema de preus i la validació que la caixa cobri el mateix.

• Una sola font de preu. Si caixa i prestatge s’alimenten de sistemes diferents, el canvi de l’etiqueta arribarà abans o després que el de la caixa i hi haurà finestres de discrepància. La pàgina sobre preu al prestatge i a la caixa explica què diu la norma si el client paga més del que s’anunciava.
• Programar és diferent de canviar en calent. Moltes campanyes es carreguen de nit perquè a l’obertura ja hi siguin. Canviar-les durant la jornada és possible, però convé decidir quines famílies ho permeten.
• Compte amb el soroll sobre preus dinàmics. Canviar un preu sovint no és il·legal per si mateix, i l’ESL no canvia el preu sola. El debat es resumeix a la pàgina de preus dinàmics.

Què han fet les cadenes espanyoles

Totes les xifres de la taula procedeixen de la premsa sectorial que citem i de comunicats de les mateixes empreses, no d’auditories.

Cadena	Què s’ha publicat	Data
Alcampo	560.000 etiquetes Hanshow en 84 supermercats, amb el sistema Slimline d’HL Display; inversió de 3,8 M€ a l’exercici; seccions de sec, fresc i congelat	1 set. 2026
El Jamón (Huelva)	Prop de 3 milions d’etiquetes Hanshow, primera fase en uns 100 supermercats i desplegament a tota la xarxa en tres anys	27 ago. 2026
Consum	Més de 322.000 etiquetes en més de 500 botigues, unes 640 per botiga, amb inversió de més de 7,9 M€ en diverses fases; va començar per peixateria i forn i s’estén a tota la secció de fresc; cinc botigues pilot des del 2019; proveïdor no citat	29 jul. 2026
Carrefour	Renovació per tres anys de Pricer com a proveïdor exclusiu a França, Espanya, Bèlgica, Itàlia, Romania i Polònia; sense compromisos de volum i sense xifra de botigues	2 mai. 2023

Algunes lectures que es poden fer sense passar-se:

• L’ordre de magnitud. Alcampo reparteix unes 6.700 etiquetes per botiga i Consum unes 640. Dividir etiquetes entre botigues dona una mitjana i no una dada de projecte; el format de botiga, el nombre de referències i quines seccions es cobreixen expliquen la diferència. Amb les xifres d’Alcampo, la inversió equival a uns 6,8 € per etiqueta, que és una xifra aproximada i no un preu unitari, perquè la inversió pot incloure instal·lació, programari i altres conceptes que el comunicat no desglossa.
• Es comença per on fa mal. Consum va començar per peixateria i forn, on el preu canvia per quilo i per fornada, i des d’allà ho va estendre. És un patró útil per a qualsevol cadena.
• Alcampo cita un benefici ambiental calculable. Diu que evitarà 1.843 km de tires de paper i 8,4 tones de CO₂. És una xifra seva, sense metodologia publicada.
• El que no hem pogut confirmar. Hi ha premsa que parla de proves de Lidl a Espanya i d’altres cadenes, però no hem trobat una font primària que ho confirmi i per això no ho incloem. Tampoc hem trobat confirmació pública d’un pilot de Mercadona.

Les dades de mercat, els fabricants i les comparatives són a altres pàgines: la comparativa de fabricants i les notícies del sector.

Quant costa i com avaluar-ho

L’únic preu públic d’aquest sector és el d’Alcampo, i mesura una inversió total, no una etiqueta. Per a una comparació pròpia calen quatre coses: el nombre d’etiquetes per botiga (que depèn de si es cobreix només el fresc o tota la sala), la barreja de models (estàndard, grans per a taulell, fred), la infraestructura (passarel·les, xarxa) i el cost d’integrar amb el teu sistema de preus i amb les balances.

Els estudis de retorn que es citen a la premsa, com el de Forrester encarregat per Pricer, parteixen d’un model de 500 botigues, són de proveïdor i es calculen amb el temps que s’estalvia a cada canvi manual. Serveixen per ordenar les partides del càlcul, no per fixar la teva xifra. Per fer-ho amb els teus números, fes servir la calculadora de cost total.

Abans de començar: sis preguntes

1. De quin sistema surt el preu i com arriba a etiqueta, balança i caixa?
2. Quines seccions entren primer, i en quines el canvi de preu és diari?
3. Quines famílies d’etiqueta necessito per a sec, refrigerat, congelat i taulell?
4. Com es guarda l’historial de preus per demostrar el preu anterior de 30 dies?
5. Què passa amb la rebaixa per caducitat: qui decideix, a quina hora i amb quin límit?
6. Com mesuro el resultat respecte d’una botiga sense etiquetes?

Si el teu negoci és més petit, amb botigues de proximitat i franquícies, el plantejament canvia i és a la pàgina de conveniència. El panorama complet de sectors és a l’índex de sectors.

Limitacions d’aquesta pàgina

No hem revisat contractes ni instal·lacions. Les cites de llei corresponen al text consolidat del BOE consultat el 9 de novembre de 2026 i no substitueixen l’assessorament jurídic. No hem comprovat si la normativa catalana de consum afegeix res en matèria d’indicació de preus. Les xifres de les cadenes són les que van donar elles a la premsa. Aquest web el publica Keonex i ho expliquem a la pàgina sobre nosaltres.