En aquesta secció

Glossari d’etiquetes electròniques

Publicat per Keonex, fabricant i implantador d’etiquetes electròniques. Com treballem i per què ho diem: metodologia i transparència.

Una etiqueta electrònica és una pantalla de prestatge que canvia de preu des d’un sistema central. Aquest glossari reuneix els termes que surten quan s’avalua, es compra o s’instal·la un sistema d’aquest tipus, en frases curtes i amb enllaç a la pàgina on es desenvolupa cada tema. Cada terme té la seva àncora pròpia per poder-lo citar.

Maquinari i pantalla

ESL (Electronic Shelf Label) {#esl}

Etiqueta electrònica de prestatge: una pantalla amb ràdio i bateria que mostra el preu i altres dades d’un article i s’actualitza sense que ningú la toqui. És la peça que substitueix l’etiqueta de paper. La guia sobre què és una etiqueta electrònica explica el sistema complet.

E-paper (tinta electrònica) {#e-paper}

Tecnologia de pantalla biestable: conserva la imatge sense alimentació i només gasta energia en canviar-la. Per això gairebé totes les etiquetes la fan servir, i per això la bateria es mesura en anys i no en setmanes. Detall a l’entrada de tinta electrònica.

LCD {#lcd}

Pantalla de cristall líquid. A diferència de l’e-paper, necessita corrent per mantenir la imatge, de manera que consumeix més i es reserva per als casos en què cal un refresc ràpid o més brillantor. Les primeres etiquetes amb LCD feien servir segments, que representen malament algunes lletres.

BWR / BWRY {#bwr-bwry}

Sigles dels colors que admet una pantalla e-paper: negre, blanc i vermell (BWR) o negre, blanc, vermell i groc (BWRY). El color serveix per ressaltar ofertes, però cada canvi de pantalla en color triga més que un en blanc i negre. Les comparatives indiquen quins models de cada fabricant ofereixen cada opció.

Gateway / punt d’accés {#gateway}

Equip que connecta la xarxa de la botiga amb l’enllaç de ràdio de les etiquetes. Rep els canvis de preu del programari i els emet a les etiquetes de la seva zona; quants en calen depèn de la superfície i dels obstacles metàl·lics, no només del nombre d’etiquetes. Alguns fabricants el diuen estació base o access point.

NFC {#nfc}

Comunicació de camp proper, d’uns pocs centímetres. En una etiqueta serveix per vincular-la a un article amb el mòbil o perquè el client obri una fitxa del producte en apropar-hi el telèfon. No substitueix la ràdio amb què s’actualitza el preu.

OTA (Over-The-Air) {#ota}

Actualització del firmware de l’etiqueta o del gateway per ràdio, sense retirar l’equip. Redueix les visites a la botiga, però és un punt que cal preguntar a cada proveïdor: què es pot actualitzar, en quina finestra i com es fa el retrocés si alguna cosa falla.

Dades de producte i preu

SKU {#sku}

Codi intern amb què una empresa identifica un article al seu inventari. És propi de cada cadena: dues botigues diferents poden anomenar de manera diferent el mateix producte. L’etiqueta es vincula a l’SKU, i l’SKU, al seu torn, remet al GTIN.

EAN / GTIN {#ean-gtin}

El GTIN és el número d’identificació comercial de producte que administra GS1, amb 8, 12, 13 o 14 dígits. L’EAN-13 és el codi de barres amb què habitualment s’imprimeix un GTIN de 13 dígits, i per això tots dos termes s’usen gairebé com a sinònims. El GTIN és la dada que normalment s’escaneja per associar una etiqueta al seu article.

Preu de referència {#preu-de-referencia}

Preu anterior que es mostra quan s’anuncia una rebaixa. La Directiva (UE) 2019/2161, coneguda com a Òmnibus, el defineix com el preu més baix aplicat durant almenys els 30 dies previs a la rebaixa, amb aplicació des del 28 de maig de 2022. Una etiqueta que mostra «abans/ara» necessita guardar aquest historial. Convé validar amb assessoria legal l’article exacte de la norma espanyola i la seva relació amb el Codi de consum de Catalunya.

Preu per unitat {#preu-per-unitat}

Preu final, amb impostos, per quilo, litre, metre o una altra unitat de mesura, que ha de figurar al costat del preu de venda. A Espanya ho exigeix el Reial decret 3423/2000, que demana que tots dos preus es vegin sense que el client hagi de preguntar. Hi ha exempcions i unitats de referència fixades per producte. En una etiqueta petita, fer-ho llegible és una qüestió de disseny i no només de compliment.

Preus dinàmics {#preus-dinamics}

Canviar el preu d’un producte segons regles: hora, estoc, caducitat, demanda o competència. Amb etiqueta de paper és poc pràctic; amb etiqueta electrònica el límit passa a ser la política comercial, no la logística. És el moment de cuidar la transparència amb el client i el preu de referència quan el canvi és una rebaixa.

Operació a la botiga

Planograma {#planograma}

Esquema que indica quin producte va a cada prestatge, quantes cares ocupa al lineal i en quin ordre. Serveix de base per col·locar etiquetes, perquè l’etiqueta va associada a una posició del lineal i no només a un article. Si el planograma canvia, cal reubicar l’etiqueta.

Trencament d’estoc {#trencament-d-estoc}

Situació en què un article és al catàleg però no hi ha unitats al lineal. L’etiqueta no reposa la mercaderia, però pot ajudar a detectar-ho si el sistema es connecta a l’inventari i avisa a la mateixa pantalla o a l’equip. La guia detalla els casos d’ús.

Pick-to-light {#pick-to-light}

Sistema de preparació de comandes en què una llum indica la ubicació exacta de l’article que cal recollir. Algunes etiquetes duen un LED que pot complir aquesta funció a botigues amb recollida de comandes en línia; no totes l’incorporen.

Pantalles i publicitat

Cartelleria digital {#cartelleria-digital}

Pantalles, normalment LCD o LED, que mostren vídeo o imatge de marca i campanyes a la botiga. És diferent de l’etiqueta de preu, tot i que en una botiga poden conviure. Aquí només en donem la definició. Keonex, que edita aquest lloc, ven cartelleria digital a keonex.com i, per a farmàcia, a FarmaConnect.

Retail media {#retail-media}

Venda d’espai publicitari dins de la botiga, física o en línia, a les marques que distribueix el comerç. En una botiga física, l’espai pot ser una pantalla, un expositor o la mateixa etiqueta. És una línia d’ingressos del comerç, no una funció de l’etiqueta en si, i exigeix mesurar l’audiència i la conversió.

Com fer servir aquest glossari

Si busques la definició llarga d’un concepte, comença per la guia principal; per xifrar un projecte, fes servir la calculadora de TCO. Si trobes a faltar algun terme, aquest glossari creix per lliuraments i cada terme nou s’hi afegeix amb la seva font. Com treballem i qui hi ha al darrere s’explica a la metodologia.

Preguntes freqüents

Què vol dir ESL?

ESL són les sigles angleses d’Electronic Shelf Label, és a dir, etiqueta electrònica de prestatge. És una pantalla petita, gairebé sempre de tinta electrònica, que mostra el preu d’un producte i s’actualitza per ràdio des d’un sistema central.

Quina diferència hi ha entre EAN i GTIN?

El GTIN és l’identificador de producte que gestiona GS1; l’EAN-13 és el codi de barres amb què s’imprimeix un GTIN de 13 dígits. En la pràctica, al punt de venda s’usen com a sinònims, però el GTIN és el número i l’EAN, el símbol.

Per què una etiqueta necessita un gateway?

Perquè les etiquetes parlen un protocol de ràdio de baix consum que ni un ordinador ni un router wifi entenen. El gateway, o punt d’accés, fa de traductor entre la xarxa de la botiga i aquest enllaç de ràdio.

Fonts

  1. Global Trade Item Number (Wikipedia)
  2. Electronic shelf label (Wikipedia)
  3. Electronic paper (Wikipedia)
  4. Real Decreto 3423/2000, indicación de precios de los productos ofrecidos a los consumidores (BOE)
  5. Directiva (UE) 2019/2161, Òmnibus (EUR-Lex)
  6. Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya (BOE)
  7. Updating consumer protection laws in Spain, Omnibus Directive (Osborne Clarke)

Continua llegint