Normativa de preus al prestatge amb etiquetes electròniques

La llei obliga a mostrar el preu de venda i, en gairebé tots els productes envasats, el preu per unitat de mesura, llegibles i en el mateix camp visual. Si anuncies una rebaixa, al costat del preu nou ha de figurar el preu anterior: el més baix dels últims trenta dies.

Cap norma no distingeix entre paper i pantalla; l’etiqueta electrònica només canvia la manera de complir-ho.

Aquesta pàgina és el mapa de la normativa que toca el preu al prestatge. Resumeix cada bloc, indica l’article exacte i remet a les pàgines de detall. Està escrita per a qui decideix o gestiona una botiga, no substitueix l’assessorament jurídic i no cobreix el preu dels medicaments, que té regles pròpies. Les cites legals estan contrastades amb el text del BOE i del Diari Oficial de la UE consultat el 9 de novembre de 2026; la revisió per un advocat és pendent i s’indica al final.

Qui mana a Catalunya

La base és estatal i europea, i s’aplica igual a una botiga de Girona que a una de Sevilla. A Catalunya s’hi suma el Codi de consum (Llei 22/2010, de 20 de juliol), que té un capítol propi sobre la indicació de preus, i la inspecció la fan els òrgans autonòmics de consum, entre ells l’Agència Catalana del Consum. No hem llegit els articles del Codi sobre preus, i per això aquesta pàgina descriu les regles estatals i es limita a assenyalar que el Codi existeix: qui ho apliqui a Catalunya l’ha de contrastar.

Un mapa en una taula

Tema	Norma	Què demana, en una línia	On aprofundir
Preu de venda i preu per unitat de mesura	Reial decret 3423/2000	Mostrar-los llegibles, en el mateix camp visual, sense que el client els demani	Aquesta pàgina
Rebaixes i preu anterior	Llei 7/1996, art. 20.1 (redacció del RDL 24/2021, que transposa la Directiva 2019/2161)	Indicar el preu més baix dels 30 dies previs al costat del preu reduït	Preu de referència de 30 dies
Preu mostrat i preu cobrat	Text refós de la Llei de consumidors, art. 20.1.c i 20.6	El preu final complet ha de ser el que es cobra; el contrari és pràctica deslleial per enganyosa	Prestatge davant de caixa
Preu dinàmic o personalitzat	Mateix text refós, art. 20.1.c i art. 97.1.f	Informar si el preu s’ha personalitzat per decisió automatitzada, en la venda a distància	Preus dinàmics
Piles dels dispositius	Reglament (UE) 2023/1542, art. 11	Piles portàtils fàcils d’extreure i substituir, des del 18 de febrer de 2027	Medi ambient i ESL

Preu de venda i preu per unitat: el Reial decret 3423/2000

És la norma que més afecta el disseny d’una etiqueta. Es va publicar al BOE el 28 de desembre de 2000, va entrar en vigor l’endemà i va derogar el Reial decret 2160/1993. L’objecte, segons l’article 1, és regular la indicació del preu de venda i del preu per unitat de mesura dels productes que els comerciants ofereixen als consumidors, per millorar la informació i facilitar la comparació.

Què s’entén per preu

L’article 2 defineix el preu de venda com el preu final d’una unitat del producte, o d’una quantitat determinada, amb l’IVA i tots els altres impostos inclosos. El preu per unitat de mesura és aquest mateix preu final referit a un quilogram, un litre, un metre, un metre quadrat o un metre cúbic, o a una unitat de producte. Només es pot fer servir una unitat de mesura per categoria de producte, de manera que dos iogurts de marques diferents es comparin amb la mateixa vara.

L’annex II fixa excepcions a aquesta regla general per a productes concrets:

• Ous: la dotzena.
• Complements alimentaris: 100 g o 100 ml.
• Detergents domèstics per a rentadora automàtica: la quantitat necessària per a una rentada en condicions normals, amb aigua de 25 graus francesos.
• Tabac de pipa: 100 g.
• Productes cosmètics: 100 g o 100 ml.

Quan cal indicar cada preu

L’article 3 distingeix tres casos. El preu de venda s’indica en tots els productes que s’ofereixen al consumidor. El preu per unitat de mesura s’indica en els productes que han de portar indicació de quantitat i en els que es venen per unitats o peces, i llavors la unitat és la referència. I en els productes a granel, els que es mesuren davant del client, només s’indica el preu per unitat de mesura.

No cal mostrar el preu per unitat quan és idèntic al de venda (un producte d’un quilo venut per quilos, per exemple) ni en els productes de l’annex I:

• Els que es comercialitzen en quantitats inferiors a 50 g o 50 ml.
• Els de naturalesa diferent venuts en un mateix envàs que no es comercialitzen per separat.
• Els de venda automàtica.
• Les porcions individuals de gelat.
• Els vins de taula amb indicació geogràfica i els vins amb denominació d’origen.
• Les begudes espirituoses amb denominació geogràfica.
• Els productes alimentaris de fantasia.

L’apartat 5 del mateix article estén l’obligació a la publicitat: en tota forma de publicitat que esmenti el preu de venda d’aquests productes cal indicar també el preu per unitat de mesura, amb les mateixes excepcions. Un fulletó o un bàner amb el preu i sense el preu per unitat és, doncs, un problema encara que el prestatge estigui bé.

Com s’ha de veure

L’article 4 és el que condiciona l’etiqueta: els dos preus han de ser inequívocs, fàcilment identificables i clarament llegibles, situats en el mateix camp visual, i visibles sense que el consumidor els hagi de sol·licitar. Per als productes en què la normativa exigeix indicar el pes net i el pes net escorregut, n’hi ha prou amb el preu per unitat de mesura del pes net escorregut.

Per a una ESL això es tradueix en coses molt concretes. El preu per unitat no pot quedar en una segona pantalla que cal prémer, ni en un codi QR. Tampoc no val que el mostri una etiqueta diferent de la del preu de venda si no es llegeixen juntes. I la mida de la lletra ha de permetre llegir-lo des d’on el client mira el producte. És una conseqüència pràctica del text, no una cita literal de la norma, i qui dissenya les plantilles d’etiqueta hauria de validar-la amb el seu assessor.

Qui inspecciona

L’article 5 encarrega la vigilància i la inspecció als òrgans de les comunitats autònomes competents en consum, als llocs de venda al consumidor final. Les infraccions es sancionen, segons l’article 6, d’acord amb el règim de defensa de consumidors i usuaris; el reial decret cita normes de 1983, 1984 i 1996 que avui estan refoses, de manera que la referència vigent és el text refós del 2007. La disposició transitòria va permetre a les comunitats donar un període transitori als petits comerços amb venedor i a la venda ambulant.

Medicaments

L’article 1.3 deixa els medicaments fora d’aquest règim i remet a la Llei del medicament de 1990. Les regles de preu dels medicaments finançats les explica la guia de normativa per a farmàcies.

Rebaixes: el preu anterior de 30 dies

Aquí canvia alguna cosa per a qui mou preus sovint. La Directiva (UE) 2019/2161, coneguda com a Òmnibus, va afegir un article 6 bis a la Directiva 98/6/CE: tot anunci de reducció de preu ha d’indicar el preu anterior aplicat pel comerciant, definit com el més baix aplicat durant un període no inferior als trenta dies previs. Els estats membres poden fixar regles diferents per a productes que es deterioren o caduquen ràpidament, un període més curt per a productes que fa menys de trenta dies que són al mercat, i una regla específica quan la rebaixa augmenta de manera progressiva.

Espanya ho va recollir en el Reial decret-llei 24/2021, de 2 de novembre, que a l’article 85 reescriu l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 7/1996 d’ordenació del comerç minorista. El text espanyol diu dues coses. La primera, que sempre que s’ofereixin articles amb reducció de preu hi ha de figurar amb claredat, en cadascun, el preu anterior al costat del preu reduït, tret dels articles posats a la venda per primera vegada. La segona, que el preu anterior és el menor aplicat a productes idèntics en els trenta dies precedents, sense comptar el que s’hagi aplicat per reduir el malbaratament alimentari en productes propers a la data de caducitat o de consum preferent. En el text de l’article 85 que hem llegit no hi ha una regla pròpia per a rebaixes progressives.

La part del llibre sisè del reial decret-llei que transposa aquesta directiva va entrar en vigor el 28 de maig de 2022.

Per a una botiga amb ESL, el punt delicat és que cada canvi de preu forma part d’un historial. Si dilluns baixes un producte de 4,00 a 3,50 euros, dimarts el tornes a 4,00 i dimecres anuncies «abans 4,00, ara 3,00», el preu anterior legal seria 3,50, no 4,00. L’exemple és il·lustratiu; el càlcul complet, amb les seves excepcions, és a la pàgina sobre el preu de referència de 30 dies.

El que mostra el prestatge i el que cobra la caixa

El text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris (Reial decret legislatiu 1/2007) diu a l’article 20.1.c que l’oferta comercial ha d’incloure el preu final complet, amb impostos, desglossant els increments o descomptes aplicables i les despeses addicionals. L’apartat 6 del mateix article qualifica l’incompliment de pràctica deslleial per enganyosa en el sentit de l’article 7 de la Llei 3/1991 de competència deslleial. L’apartat 5 afegeix que la càrrega de la prova del compliment d’aquests requisits d’informació correspon a l’empresari.

Dues conseqüències per a una botiga amb etiquetes electròniques. Una, que el preu de l’etiqueta i el de la caixa han de ser el mateix en tot moment, i la prova que ho eren l’ha d’aportar el comerç, no el client. Dues, que un desfasament entre l’actualització de l’etiqueta i la del sistema de cobrament no és un detall tècnic: és una discrepància entre allò anunciat i allò cobrat. L’anàlisi de què passa quan falla la sincronització és a prestatge davant de caixa.

Preus dinàmics i personalitzats

Canviar el preu diverses vegades al dia no ho prohibeix cap de les normes citades aquí. El que sí que hi ha és una obligació de transparència, i es limita a la venda a distància. El Reial decret-llei 24/2021 va incorporar al text refós, als articles 20.1.c i 97.1.f, l’obligació d’informar de manera clara i comprensible que el preu s’ha personalitzat sobre la base d’una presa de decisions automatitzada. L’exposició de motius del mateix reial decret-llei relaciona aquesta pràctica amb l’elaboració de perfils de comportament del consumidor.

Això no converteix una ESL en un sistema de preus personalitzats. Un preu de prestatge és el mateix per a qui passa pel davant, i mentre ho continuï sent, les regles que s’hi apliquen són les dels apartats anteriors: preu llegible, preu cobrat i preu anterior ben calculat en les rebaixes. La situació canvia si la botiga ofereix preus diferents per client, per exemple mitjançant una aplicació, i aquí entra l’obligació d’informar. Els matisos els desenvolupa la pàgina sobre preus dinàmics.

Piles: el Reglament (UE) 2023/1542

Una etiqueta electrònica porta una pila. La normativa europea de bateries, el Reglament (UE) 2023/1542, és aplicable en general des del 18 de febrer de 2024, però l’article 11 no ho és fins al 18 de febrer de 2027. Aquest article obliga qui introdueix al mercat productes amb piles o bateries portàtils a garantir que siguin fàcilment extraïbles i substituïbles per l’usuari final en qualsevol moment de la vida útil del producte, amb eines comercialment disponibles i sense eines especialitzades, calor ni dissolvents. Els productes han d’anar acompanyats d’instruccions d’extracció i substitució disponibles en línia.

El Reglament defineix la pila o bateria portàtil com la que està segellada, pesa 5 kg o menys, no està dissenyada específicament per a ús industrial i no és de vehicles elèctrics, de mitjans de transport lleugers ni d’arrencada, encesa o enllumenat. L’article 11 admet excepcions, per exemple per a aparells pensats per a ús en entorns amb esquitxades o immersió i destinats a ser rentables, o quan la seguretat o la integritat de les dades exigeixen una connexió permanent. El Reglament delegat (UE) 2026/1770, publicat el 22 d’octubre de 2026, amplia aquesta llista amb dispositius portables, joguines elèctriques fins al juliol de 2030, sondes de termòmetres de cuina, equips per a atmosferes explosives, sistemes d’administració subcutània de medicaments i dispositius telemàtics de maquinària agrícola i de construcció. Cap d’aquestes categories és una etiqueta de prestatge.

Si una ESL concreta és un producte «amb pila portàtil incorporada» a efectes de l’article 11, i quin disseny la fa complir, depèn del model. No ho podem afirmar des d’aquí sense dades del fabricant, i aquesta pàgina evita fer-ho. La referència detallada és a medi ambient i ESL.

Sancions: el text refós, articles 47 a 49

Els imports els fixa l’article 49 del text refós, després de la reforma del Reial decret-llei 24/2021. Les infraccions lleus se sancionen amb multes de 150 a 10.000 euros, les greus de 10.001 a 100.000 i les molt greus de 100.001 a 1.000.000, amb la possibilitat de superar aquests topalls fins a entre dues i quatre, quatre i sis, o sis i vuit vegades el benefici il·lícit, segons el tram. Per a sancions imposades en el marc del Reglament (UE) 2017/2394, que cobreix infraccions transfrontereres, el màxim de les molt greus equival al 4 % del volum de negoci anual de l’empresari a Espanya o als estats membres afectats, o a dos milions d’euros si no es disposa d’aquesta dada.

Quina qualificació rep cada incompliment concret (lleu, greu o molt greu) ho decideix l’article 48 en funció de les circumstàncies del cas, i no l’hem analitzat infracció per infracció. L’article 47.1.f inclou com a infracció l’incompliment de les normes reguladores de preus. Les quanties específiques del Codi de consum de Catalunya no les hem revisat.

Llista de comprovació per al prestatge

Un resum operatiu, derivat del que precedeix i no de cap guia oficial:

1. Cada article a la venda mostra el preu de venda amb impostos inclosos.
2. On correspon, el preu per unitat de mesura apareix al costat del de venda, llegible i sense interacció.
3. Els productes exempts de l’annex I i els de l’annex II tenen configurada la unitat que toca.
4. Cada rebaixa mostra el preu anterior calculat sobre els trenta dies previs, amb registre històric de preus per article.
5. El preu de l’etiqueta i el de la caixa coincideixen, i el comerç ho pot demostrar.
6. La publicitat amb preu inclou el preu per unitat quan és obligatori.
7. S’ha comprovat amb el fabricant si les piles de les ESL entren a l’article 11 del Reglament de piles.

Què queda pendent

Aquesta pàgina no està revisada per un jurista. En els textos legals hi ha detalls que depenen de la interpretació de les autoritats autonòmiques de consum i de la jurisprudència, i que no hem recollit aquí; tampoc no hem llegit el Codi de consum de Catalunya article per article. Aquest lloc l’edita Keonex, com es detalla a qui som. La normativa es descriu amb els mateixos criteris per a qualsevol proveïdor, i com treballem les fonts és a la pàgina de metodologia.

Si estàs avaluant el cost d’una implantació, la calculadora de cost total permet veure l’efecte de la feina manual de canvi de preus, i què és una ESL explica el funcionament tècnic.