Impacte ambiental de les etiquetes electròniques: què està mesurat i què és una promesa

Cap anàlisi de cicle de vida independent demostra encara que una etiqueta electrònica compensi, en emissions, el paper que evita. Els dos estudis localitzats els avalen parts interessades i es contradiuen. El que sí que està escrit en una norma és la pila: el Reglament (UE) 2023/1542 fixa obligacions d’extracció, recollida i etiquetatge amb dates concretes.

Aquesta pàgina separa tres capes que solen vendre’s juntes: el paper que es deixa d’imprimir, l’electrònica i les piles que s’afegeixen, i el que la llei exigeix que passi amb elles. Per al marc general de preus i consum, el mapa de normativa és el punt de partida; aquí només entra el vessant ambiental.

Els dos comptes del paper, i qui va pagar cadascun

La comparació més citada és un informe de la Universitat de la Colúmbia Britànica (UBC), de setembre de 2023, elaborat dins del seu programa Sustainability Scholars. El mateix document aclareix que es va fer sota la tutoria de personal de Smart Label Solutions Inc., per encàrrec de la International EPaper Association (IEPA) i d’E-Tag Technology Corp.: fabricants i promotors del paper electrònic. Conclou que una etiqueta electrònica estalvia uns 8,52 kg de CO₂ equivalent al llarg de vuit anys.

El compte té poques peces, i per això es pot revisar:

Dada de l’informe	Valor	Què convé mirar
Emissió per etiqueta de paper (0,53 g)	0,00156 kg CO₂e	Factor per tona de paper, mitjana de tres articles científics; no vam veure que hi sumi la tinta
Vida de l’etiqueta electrònica	8 anys	Supòsit pres de l’informe ambiental d’E Ink
Canvis de preu	2 al dia (5.840 en 8 anys)	És el supòsit que més pesa en el resultat
Emissió de l’etiqueta electrònica	0,59 kg CO₂e	Xifra d’E Ink per a un mòdul de pantalla de 2,9 polzades
Electricitat	100 % renovable (supòsit)	Es dona per bona sense mesurar-la

El resultat surt de restar: 5.840 etiquetes de paper suposen 9,11 kg, l’etiqueta electrònica 0,59 kg, i la diferència és 8,52 kg. La xifra de 0,59 kg correspon a un mòdul de paper electrònic. En el que hem pogut llegir de l’informe no se sumen bateria, placa, antena ni carcassa, i no vam veure que l’informe hi sumi la passarel·la de ràdio ni la instal·lació.

Davant d’això hi ha l’estudi que Greenly va fer el 2023 per a la Green Label Coalition, un consorci d’empreses d’etiquetes de paper. Segons la pàgina del cas, les etiquetes electròniques van tenir un impacte més gran que les de paper produïdes localment, sobretot per la fabricació i el transport globals. La pàgina no publica xifres, ni unitat funcional, ni vida útil suposada, ni hipòtesis de pila. El que diu es pot citar; el que diu no es pot comprovar.

Doncs, qui té raó? No ho sabem, i desconfiem de qui ho afirmi sense ensenyar els supòsits. Un estudi finançat per qui ven paper i un altre per qui ven pantalles de paper electrònic no s’anul·len entre ells: es llegeixen tots dos amb la mateixa taula de preguntes.

El punt d’equilibri depèn d’un número que és teu

Amb el valor de paper de l’informe d’UBC (0,00156 kg per etiqueta impresa), el càlcul de quants canvis calen perquè l’etiqueta electrònica empati és una divisió. La taula suposa diferents emissions de fabricació per a l’etiqueta completa, perquè els 0,59 kg són només la pantalla:

Emissió de fabricació de l’etiqueta completa (supòsit)	Canvis necessaris per empatar	Equivalent en 8 anys
0,59 kg CO₂e (només la pantalla, xifra d’UBC)	uns 380	uns 47 l’any
1,5 kg CO₂e	uns 960	uns 120 l’any
3 kg CO₂e	uns 1.920	uns 240 l’any

Els valors d’1,5 i 3 kg no són dades: són hipòtesis per veure com es mou el càlcul. Tot i això, el patró és clar. Si cada etiqueta canvia poques vegades l’any, el paper evitat és poc i la fabricació de l’etiqueta pesa molt. Si canvia cada dia, el paper domina. UBC parteix de dos canvis al dia, i això és un supòsit, no una mesura d’un lineal.

Què fer-ne: no hi ha una xifra universal. La freqüència de canvi de la teva botiga surt del teu historial de preus, i el cost de cada canvi amb paper explica com mesurar-la. Un projecte pilot ben plantejat pot registrar també les impressions de paper que desapareixen i les que no, perquè potser no desapareixen totes: cartells d’oferta, capçaleres o taulell poden seguir en paper.

Hi ha coses que cap dels dos informes recull i que algú haurà de comptar: tinta i tòner d’impressió, desplaçaments del personal amb el paper, suports de plàstic, consum de la xarxa de ràdio, desplaçaments d’instal·lació i reposició d’etiquetes avariades.

Les xifres dels distribuïdors són magnituds d’empresa

Alcampo diu que evitarà 1.843 km de tires de paper i 8,4 tones de CO₂ amb les seves 560.000 etiquetes de Hanshow, segons Alimarket (1 de setembre de 2026). Dividit entre etiquetes, són uns 15 g de CO₂ per etiqueta i any; en vuit anys, uns 0,12 kg. És menys que els 0,59 kg que UBC assigna a la sola pantalla d’una etiqueta. No és una contradicció necessària, perquè la nota no aclareix si la xifra és bruta (paper evitat) o neta (descomptant la fabricació). Aquesta és justament la pregunta que cal fer.

Lidl xifra en més de 206 tones anuals de carboni l’estalvi del seu desplegament al Regne Unit, atribuït a menys paper, embalatge i tinta (Sustainability Beat, 15 de febrer de 2024). Ni aquesta font ni la d’Alcampo donen metodologia. Per al comprador, l’anàlisi del sector supermercats posa totes dues en context amb les dades públiques de cada cadena.

La pila: el que hi ha al full tècnic

Els fulls que hem revisat parlen d’una o dues piles de botó de liti CR2450. El de Panasonic indica uns 6,2 g i 620 mAh per pila. Amb això, per cada 1.000 etiquetes amb una pila, un cicle de recanvi són 1.000 piles i uns 6,2 kg; amb dues piles per etiqueta, 12,4 kg. La durada que anuncien els catàlegs va de 5 a més de 10 anys segons el model i el nombre d’actualitzacions diàries, i l’explicació de la vida de la bateria detalla com convertir aquesta xifra a la teva.

Són pocs quilos per botiga i moltes unitats en una cadena gran. I són piles de liti, un residu d’una altra naturalesa que el paper, amb la seva pròpia norma de recollida. Per això la comparació honesta no es queda en «paper davant de pila»: pregunta quantes piles arriben a un circuit de recollida.

Els fabricants treballen per treure la pila, amb resultats que cal llegir amb cura:

• Hanshow Nebular Lux (gener de 2022): una cèl·lula solar carrega una pila de liti-manganès d’una quarta part de la mida de la de la sèrie Nebular. La bateria continua existint; el que canvia és que es recarrega. La nota no dona xifres d’estalvi.
• Pricer, projecte SELECT (setembre de 2024): etiquetes que funcionen amb llum ambient, amb supercondensadors i plaques de circuit reciclables entre els socis del projecte, finançat pel programa Eurostars. L’article no quantifica res.
• Alimentació per carril: el sistema Avenue de Pricer, citat a l’explicació de la bateria, trasllada el problema al carril i al mobiliari.

Cap d’aquestes vies té dades independents de cicle de vida a la vista, i les tres canvien la pila per una altra peça (cèl·lula solar, condensador, carril) amb la seva pròpia petjada.

Què diu el Reglament (UE) 2023/1542 i des de quan

El Reglament de bateries va entrar en vigor el 17 d’agost de 2023 i s’aplica, en general, des del 18 de febrer de 2024 (Comissió Europea). Les obligacions que afecten una pila d’etiqueta arriben esglaonades:

Data	Què canvia	Article
18 d’agost de 2025	Totes les piles porten el símbol de recollida separada. S’aplica el capítol de responsabilitat ampliada del productor	13.4 i 96
18 d’agost de 2026 (o 18 mesos després de l’acte d’execució, si aquesta data és posterior)	Etiqueta amb informació general; les no recarregables, a més, durada mitjana mínima i la indicació «no recarregable»	13.1 i 13.3
18 de febrer de 2027	Piles portàtils extraïbles i substituïbles per l’usuari; codi QR en totes les piles	11 i 13.6
31 de desembre de 2027	Recollida de residus de piles portàtils: 63 %	59
31 de desembre de 2030	Recollida: 73 %	59

No hem comprovat si l’acte d’execució d’etiquetatge, que la Comissió havia d’adoptar abans del 18 d’agost de 2025, es va publicar a temps; d’això depèn que la data d’agost de 2026 segueixi sent l’efectiva. Els objectius de reciclatge afecten el que passa després de la recollida: 65 % en pes mitjà per a les piles de liti a finals de 2025 i 70 % a finals de 2030, i recuperació de liti del 50 % a finals de 2027 i de l’80 % a finals de 2031 (annex XII). Són metes per instal·lació de reciclatge, no per pila, i un lot petit de CR2450 barrejat amb altres piles hi contribueix poc.

La petjada de carboni (article 7) no hi entra: només s’exigeix per a bateries de vehicles elèctrics, industrials recarregables de més de 2 kWh i de mitjans de transport lleugers. Si un fullet dona una petjada de la pila d’una etiqueta, és una xifra voluntària, sense el mètode oficial al darrere.

L’article 11 aplicat a una etiqueta

El text obliga «tota persona física o jurídica que introdueixi al mercat productes que portin incorporades piles o bateries portàtils» a garantir que siguin fàcilment extraïbles i substituïbles per l’usuari final durant tota la vida útil. «Fàcilment extraïble» vol dir que es pot treure amb eines disponibles comercialment, sense eines especialitzades (tret que es subministrin gratis amb el producte), sense eines protegides per drets, sense energia tèrmica ni dissolvents. A més:

• El producte ha d’anar acompanyat d’instruccions d’extracció i substitució, publicades de manera permanent en línia.
• La pila ha d’estar disponible com a recanvi almenys cinc anys després de l’última unitat del model, a preu raonable i no discriminatori (art. 11.7).
• El programari no es pot fer servir per impedir que se substitueixi per una altra pila compatible (art. 11.8).

El difícil és saber si una etiqueta hi entra. La definició de «pila o bateria portàtil» (art. 3.9) exigeix que estigui segellada, pesi 5 kg o menys i no estigui específicament dissenyada per a ús industrial. Una pila de botó de 6 g compleix el pes i el format; el dubte és si una etiqueta de prestatge, equip d’ús comercial, fa que la seva pila sigui «industrial». No hem trobat cap font oficial que ho resolgui.

Les excepcions tampoc no la nomenen. L’article 11 eximeix els aparells per a entorns amb esquitxades regulars destinats a ser rentats (només si cal per seguretat) i alguns productes sanitaris, i l’apartat 3 eximeix els casos que exigeixen alimentació contínua o integritat de dades. El Reglament delegat (UE) 2026/1770, de 14 de juliol de 2026 i publicat el 22 d’octubre, reescriu la llista de l’apartat 2, que queda en vuit supòsits. Es mantenen els dos que ja hi havia (aparells d’entorns humits, ara també els portables, i determinats productes sanitaris professionals d’imatge, radioteràpia i diagnòstic in vitro) i n’hi entren sis de nous: portables molt petits o segellats, joguines elèctriques fins al 31 de juliol de 2030, sondes sense fil de termòmetre per a aliments, productes per a atmosferes explosives, sistemes subcutanis d’administració de medicaments i telemàtics de maquinària agrícola i de construcció. Entra en vigor als vint dies de la seva publicació, cap a l’11 de novembre de 2026. Les etiquetes de prestatge no hi apareixen.

Una conseqüència pràctica per al fred: la guia de la Comissió, segons el resum d’un despatx, adverteix que un grau de protecció IP per si sol no basta per acollir-se a l’excepció d’entorns humits, i que el fabricant ha de documentar per què l’extracció per l’usuari seria insegura. Una etiqueta de cambra frigorífica amb condensació no queda exempta automàticament.

Final de vida: aparells, piles i qui paga

Una etiqueta és un aparell elèctric i electrònic; el mateix Reglament remet a la definició de la Directiva 2012/19/UE. Té dos corrents de residu: l’aparell i la pila que s’extreu. Segons l’article 59, els productors de piles portàtils, o el seu sistema col·lectiu, han de recollir gratuïtament les piles retirades de residus d’aparells elèctrics i electrònics, a més de les lliurades en punts de recollida. L’obligació és seva, no del comerç que les fa servir, però el comerç és qui té al magatzem les etiquetes retirades.

A Espanya, el Ministeri per a la Transició Ecològica va sotmetre a informació pública, del 30 de juny al 3 de setembre de 2026, un projecte de reial decret que aplicaria el Reglament i derogaria el Reial decret 106/2008. Segons l’anàlisi de PwC, s’aplicaria també a les piles incorporades en aparells, crearia una secció específica al Registre de Productors de Productes, obligaria els productors de piles portàtils a actuar de manera col·lectiva i modificaria el Reial decret 110/2015 d’aparells elèctrics. És un projecte: no hem trobat la seva aprovació.

El que això significa en comprar, en dues línies: en el plec (la plantilla de plec té un apartat de bateries) cal demanar per escrit qui consta com a productor, qui recull etiquetes i piles al final, a quin cost i amb quin justificant. I al checklist de proveïdor, anotar la resposta a l’article 11 amb la seva base: compleix, o s’aplica l’excepció tal.

Cinc preguntes abans de creure’s una xifra ambiental

1. Què inclou la frontera del càlcul: només la pantalla, o també pila, placa, carcassa, passarel·la i transport?
2. Quants canvis al dia o a l’any per etiqueta se suposen, i d’on surt aquest ritme?
3. Quina vida útil s’assumeix, i qui l’ha comprovada en una instal·lació real?
4. La xifra és bruta (paper evitat) o neta (descomptant la fabricació)? Amb quin mix elèctric?
5. Qui va encarregar i pagar l’estudi, i està publicat el mètode per repetir-lo?

Amb aquestes cinc respostes, una xifra de Lidl, d’Alcampo o d’un fullet passa a ser comparable. Sense elles, és una dada de premsa.