Blog
Etiquetes electròniques vs etiquetes de paper: el que costa cada canvi de preu
Publicat per Keonex, fabricant i implantador d’etiquetes electròniques. Com treballem i per què ho diem: metodologia i transparència.
Canviar un preu amb etiqueta de paper costa, amb supòsits raonables, entre 0,80 i 0,90 euros de mà d’obra; amb etiqueta electrònica, uns 0,10 euros. La diferència, prop de 0,74 euros per canvi, només pesa multiplicada pels canvis de la teva botiga, i el pas més car, caminar fins al prestatge, és el que més varia.
Aquest article no compara tecnologies. Descompon un canvi de preu en passos, hi posa un temps i un cost, i t’ensenya a cronometrar-los al teu local per no dependre dels meus. Els temps que veuràs són il·lustratius: no hem trobat cap estudi independent que els mesuri, i ho diem més avall amb les fonts.
El que hi ha publicat sobre el temps d’un canvi
Poc, i gairebé tot de qui ven etiquetes o de qui les ha comprat. Convé saber-ho abans de refiar-se de cap xifra.
- Maurer’s Market, un supermercat independent dels Estats Units que fa servir etiquetes de SES-imagotag (avui Vusion), explica en un article d’IGA de juliol de 2023 que va fer 1.400 canvis de preu un dilluns en menys de deu minuts i que abans n’haurien calgut quatre dies. El mateix text cita el proveïdor: el personal dedica un 80 % menys de temps a actualitzar etiquetes de paper.
- Supermarket News va publicar el gener de 2010 que la propietària d’una botiga de 929 metres quadrats (10.000 peus quadrats) calculava entre 20 i 24 hores setmanals dedicades a imprimir i penjar etiquetes. És una estimació seva, de fa quinze anys i d’un altre país.
- Pricer, fabricant, atribueix en un article d’octubre de 2024 a un estudi propi que els minoristes que van implantar etiquetes electròniques van reduir un 20 % el cost laboral a la botiga. No descriu mostra, referència ni període.
Cap d’aquestes xifres respon la pregunta que importa: quants segons costa cada pas en una botiga com la teva. Cal mesurar-ho.
Els cinc passos d’un canvi en paper
Un canvi de preu en paper no és una acció, en són cinc. Els temps de la taula són un supòsit de partida per a una botiga d’alimentació amb canvis solts repartits al llarg del dia. Canvia’ls pels teus.
| Pas | Què inclou | Temps il·lustratiu |
|---|---|---|
| 1. Imprimir | Treure el llistat de canvis, llançar la impressió, recollir el paper | 15 s |
| 2. Tallar i ordenar | Separar etiquetes, agrupar-les per passadís | 15 s |
| 3. Caminar i localitzar | Anar al prestatge, trobar el forat d’aquella referència entre d’altres de semblants | 40 s |
| 4. Retirar i col·locar | Treure l’etiqueta vella, posar la nova al carril | 25 s |
| 5. Verificar | Comprovar que el que s’ha col·locat coincideix amb el sistema | 15 s |
| Total | 110 s (1,83 min) |
Hi ha dos matisos. El primer és que el pas 3 es comparteix quan els canvis s’agrupen: la setmana de fullet, un empleat recorre un passadís una vegada i canvia quaranta etiquetes, de manera que el passeig per canvi cau molt. Els 1.400 canvis del dilluns de Maurer, si el relat és exacte, apunten en aquesta direcció. Per això una sola mitjana enganya; cal cronometrar almenys dues situacions, el canvi solt i l’onada de promocions.
El segon és la repetició. Una etiqueta mal col·locada, una cara equivocada o un preu que es va imprimir abans de corregir-se al sistema obliguen a repetir el cicle. Com a supòsit il·lustratiu fem servir que un 5 % dels canvis es refà sencer.
I els d’una etiqueta electrònica
Els passos 1 a 4 els fa el sistema: el preu es canvia a l’origen de dades i la plataforma l’envia a l’etiqueta. Queda el que no s’automatitza.
| Pas | Què inclou | Temps il·lustratiu |
|---|---|---|
| Revisió puntual | Mirar una mostra d’etiquetes després del canvi | 12 s per canvi, repartits |
| Excepcions | Etiquetes que no responen; supòsit de l’1 % dels canvis, 3 min cadascuna | 1,8 s per canvi |
| Total | ≈ 14 s (0,23 min) |
La calculadora d’estalvi fa servir 0,2 minuts per a aquest concepte; aquí afegim les excepcions per separat, que és el que un projecte real acaba costant. Si el teu proveïdor no et dóna una taxa de fallades d’actualització, demana-la: és tan important com el preu de l’etiqueta.
Quant costa cada minut
El cost de l’hora ha de ser el d’empresa, amb càrregues, no el salari brut. Com a referència nacional, l’INE va publicar per al segon trimestre de 2026 un cost laboral de 26,18 euros per hora efectiva, la mitjana de tots els sectors, un 4,8 % més que un any abans. A aquesta nota no hi ha una xifra horària per al comerç, de manera que fer-la servir és una simplificació: el teu conveni mana.
Amb 26,18 euros per hora, un minut costa 0,436 euros.
| Concepte | Càlcul | Per canvi |
|---|---|---|
| Paper, temps base | 1,83 min × 0,436 € | 0,80 € |
| Paper, repeticions | 5 % de 0,80 € | 0,04 € |
| Paper, total | 0,84 € | |
| ESL, revisió | 0,2 min × 0,436 € | 0,087 € |
| ESL, excepcions | 1 % × 3 min × 0,436 € | 0,013 € |
| ESL, total | 0,10 € | |
| Diferència | 0,74 € |
No hem comptat el paper i la tinta, que són cèntims per etiqueta i depenen de la teva impressora, ni el cost d’oportunitat del que l’empleat deixa de fer mentre camina.
Del cost unitari a l’any
El cost d’un canvi no diu res fins que es multiplica. Tres botigues imaginàries amb la mateixa diferència de 0,74 euros:
| Canvis per setmana | Hores setmanals que s’alliberen | Estalvi anual de temps |
|---|---|---|
| 100 | 2,8 | 3.848 € |
| 400 | 11,3 | 15.392 € |
| 1.000 | 28,3 | 38.480 € |
Per saber si 15.392 euros paguen alguna cosa, cal posar-los contra el cost del projecte. Prenem l’exemple resolt de la calculadora: 59.300 euros d’inversió inicial i 1.950 euros anuals de programari i reposició, amb cinc anys d’horitzó. Repartit, són 11.860 + 1.950 = 13.810 euros l’any. Dividit entre 0,74 euros, dóna uns 18.660 canvis l’any, al voltant de 360 per setmana.
Lectura: per sota de 360 canvis setmanals, l’estalvi de temps per si sol no cobreix el projecte d’aquest exemple. Per sobre sí, amb un marge que creix a poc a poc. Aquí entren els altres arguments, els errors entre prestatge i caixa i les obligacions de preu de referència de 30 dies, que encareixen cada promoció en paper; però són un altre compte, i aquesta pàgina es queda en el temps.
Per què una hora estalviada no és una hora al compte de resultats
La taula anterior converteix minuts en euros amb una simple multiplicació, i aquesta multiplicació és la part discutible. El temps que s’allibera només és diners si passa una de dues coses: es redueixen hores contractades, o aquest temps es dedica a reposar, atendre o vendre més. Una crítica habitual als casos publicats és justament aquesta, que les hores s’anuncien i la nòmina continua igual.
En una botiga amb 28 hores setmanals alliberades, la decisió és evident: hi ha gairebé una persona i mitja. En una amb 3 hores, l’estalvi és real però repartit en quarts d’hora que ningú pot retallar. Abans de donar per bo un retorn basat en el temps, escriu què passarà amb aquestes hores.
Com mesurar-ho a la teva botiga: el mètode en sis passos
- Compta els canvis. Treu del sistema de preus l’històric de les últimes vuit setmanes, separant canvis solts d’onades de promoció. És el multiplicador i el tindràs en un fitxer.
- Defineix els passos. Fes servir els cinc de dalt o els teus. Si a la teva botiga les etiquetes es tallen en la mateixa impressió, ajunta els passos 1 i 2.
- Cronometra una mostra. Trenta canvis solts i dues onades de promoció completes, apuntant el temps de cada pas per separat. No avisis qui ho fa de quin pas t’interessa més.
- Repeteix un altre dia i amb una altra persona. Els temps de qui ja coneix el passadís són molt diferents dels de qui entra nou. Fes servir la mediana, no la mitjana, perquè un canvi atípic no la mogui.
- Compta les repeticions. Una auditoria de cent etiquetes al prestatge, comparades amb el sistema, et dóna la taxa de refer. De passada et diu quantes diferències hi ha, relacionades amb el problema del preu a caixa diferent del prestatge.
- Multiplica amb el cost del teu conveni, no amb la mitjana nacional, i escriu el resultat amb la data de les mesures.
La mida de la mostra, la plantilla de registre i el que convé deixar fora del compte són a la guia per mesurar l’estalvi d’hores; aquí n’hi ha prou amb el cronometratge per passos.
És un matí de feina per a dues persones. Si després fas un projecte pilot, repeteix el mateix cronometratge amb les etiquetes instal·lades: tindràs un abans i un després mesurats amb el mateix mètode, que és l’únic que de debò es pot comparar.
Què esperar d’aquesta comparació
La comparació honesta és aquesta: el paper costa més per canvi, i el projecte compensa només quan hi ha prou canvis per amortitzar-lo. Hi ha botigues on surt a compte i d’altres on no, i la xifra que ho decideix, els canvis setmanals, és la que menys es menciona a les ofertes.
Per a la resta de partides, el desglossament complet del cost és a la guia de preus, i pots provar els teus propis números a la calculadora de cost total.
Preguntes freqüents
Quant costa canviar un preu amb etiqueta de paper?
Depèn dels minuts que duri el procés a la teva botiga. Amb els temps il·lustratius d'aquest article (uns 1,8 minuts per canvi, més la repetició d'errors) i 26,18 euros per hora de cost laboral mitjà a Espanya, surt prop de 0,84 euros per canvi. És un supòsit, no una mesura; el mètode per obtenir el teu és més avall.
I amb etiqueta electrònica?
Gairebé tot el cost desapareix del canvi en si, però queda una revisió puntual i el tractament de les etiquetes que no s'actualitzen a la primera. Amb supòsits il·lustratius, uns 0,10 euros per canvi.
Quants canvis per setmana calen perquè compensi només pel temps?
Amb els costos de l'exemple de la calculadora (59.300 euros inicials i 1.950 a l'any de manteniment, repartits en cinc anys) i sense comptar errors evitats, el punt d'equilibri és al voltant de 360 canvis per setmana. Amb 100 a la setmana, el temps estalviat no n'hi ha prou.
Les hores que s'estalvien són diners que s'estalvien?
Només si aquestes hores deixen de contractar-se o es dediquen a vendre i reposar. Si la plantilla és la mateixa i el temps es reparteix en altres tasques, és capacitat, no caixa.
Fonts
- INE, Encuesta Trimestral de Coste Laboral, segundo trimestre de 2026 (17.09.2026, en castellà)
- IGA, Electronic shelf labels deliver flexibility and eliminate pricing errors (19.07.2023, en anglès)
- Supermarket News, Electronic labels cut labor costs for independent (11.01.2010, en anglès)
- Pricer, The answer to soaring labour costs (28.10.2024, en anglès)
Continua llegint
Quant costa implantar etiquetes electròniques el 2026
Quant costa una etiqueta electrònica i un projecte complet: preus públics amb data, TCO a 60 mesos en tres mides de botiga i costos amagats.
Llegir →Calculadora d'estalvi d'etiquetes electròniques a 60 mesos
Model a 60 mesos per calcular l'estalvi de les etiquetes electròniques, amb fórmules, un exemple resolt i el supòsit que més mou el resultat.
Llegir →Calculadora de cost total (TCO) i ROI
Calcula el cost total i el retorn d’un projecte d’etiquetes electròniques amb supòsits que pots editar. Sense preus de proveïdor.
Llegir →Rebaixes i preu de referència de 30 dies
Què diu l'article 20 de la Llei 7/1996 sobre el preu anterior a les rebaixes, quines excepcions hi ha i com guardar l'historial de preus de les ESL.
Llegir →Preu a caixa diferent del del prestatge: què diu la normativa
Quin preu es cobra si la caixa marca més que el prestatge, com reclamar i per què passa. Normativa estatal i catalana, amb fonts, i què aporten les ESL.
Llegir →Projecte pilot d'etiquetes electròniques: abast, KPI i durada
Com muntar un pilot d'etiquetes electròniques: abast, durada, KPI, mesura prèvia, criteris d'èxit i sortida. Amb llista de control.
Llegir →Com mesurar l'estalvi d'hores amb etiquetes electròniques a la teva pròpia botiga
Com mesurar a la teva botiga les hores que estalvien les etiquetes electròniques: mostreig de la línia base, mida de mostra, què no comptar i plantilla.
Llegir →