Preu a caixa diferent del del prestatge: què diu la normativa

Si l’etiqueta del prestatge marca un preu i la caixa en cobra un altre de més alt, el criteri de l’administració estatal de consum és que vincula el preu exposat, i que exigir-ne un de superior a l’anunciat és infracció. Cal demanar el preu del prestatge, fotografiar l’etiqueta, guardar el tiquet i, si no es resol, reclamar.

Aquesta pàgina respon primer la pregunta del client i, després, la del comerç: per què passa i fins on arriba una etiqueta electrònica per evitar-ho. No és assessorament jurídic. Les citacions estan contrastades amb el BOE el 9 de novembre de 2026; la revisió per un advocat de consum està pendent. La resta de regles del preu al prestatge (unitat de mesura, preu anterior, piles) les resumeix la guia de normativa de preus, i el que passa a la farmàcia, amb règim propi, es tracta a un article a part sobre errors de preu a la caixa de la farmàcia.

Quin preu mana

No hi ha cap article que digui, amb aquestes paraules, «guanya el preu del prestatge». La conclusió surt de tres normes llegides juntes, i és el que fa un informe de l’administració estatal de consum que respon una consulta de Castella-la Manxa sobre un cas gairebé idèntic (l’embalatge marca una cosa i la caixa en cobra una altra). El document, publicat al web de Consum, porta el membret de l’antiga AECOSAN, no té data visible i cita l’article 61 de la llei de consumidors en una redacció anterior a la vigent, de manera que serveix com a criteri de l’administració, no com a sentència ni com a norma.

El decret de 1972

El Decreto 2807/1972, sobre publicitat i marcatge de preus, continua vigent segons la fitxa del BOE: hi consta sense derogar i sense disposicions posteriors. És dels més antics que toquen aquest afer i els tres articles que importen són curts:

• L’article 1 obliga tots els establiments, sense excepció, a exhibir el preu de les mercaderies exposades, i exigeix que el preu s’anunciï de manera que el comprador el conegui «per la sola lectura de l’anunci», sense demanar informació complementària.
• L’article 3 diu que els preus s’exhibeixen amb etiquetes fixades sobre cada article i que el comprador ha de poder conèixer el preu del que hi ha en prestatges o armaris sense demanar cap aclariment al venedor.
• L’article 8 és el decisiu: l’exigència d’un preu superior a l’anunciat es considera infracció a la disciplina del mercat i, si hi ha discordança entre els preus anunciats per a un mateix producte, exigir el més elevat també ho és.

El contracte integra el preu exposat

L’article 61.2 del text refós de la Llei de consumidors diu que el contingut de l’oferta, promoció o publicitat, i les condicions econòmiques oferides, són exigibles pel consumidor encara que no figurin al contracte o al comprovant rebut. Dit en planer: si el tiquet marca més que l’etiqueta, el tiquet no «esborra» el que s’havia ofert. L’informe de Consumo conclou que el preu publicitat i exposat per l’empresari, «ja sigui al prestatge» o en un altre document, el vincula davant dels consumidors.

Informació prèvia i pràctica enganyosa

Abans de contractar, l’empresari ha de donar informació veraç sobre les condicions econòmiques, entre elles el preu total amb impostos (art. 60 del mateix text). I l’article 20 d’aquella llei, que ja recull la guia de normativa, qualifica com a pràctica deslleial per enganyosa no incloure a l’oferta el preu final complet. Consumo hi afegeix que cobrar més del que s’ha anunciat encaixa en la publicitat enganyosa de la Llei de competència deslleial.

Catalunya: el Codi de consum

A Catalunya, el Codi de consum (Llei 22/2010) tipifica el supòsit de manera més directa que l’Estat. L’article 331-3.b inclou, entre les infraccions en matèria de preus, «vendre béns o prestar serveis a preus superiors […] als preus comunicats o als preus anunciats». És la mateixa regla del decret de 1972 amb la redacció d’avui i una escala de sancions pròpia: fins a 10.000 euros les lleus, de 10.001 a 100.000 les greus (article 333-1). Quina qualificació rep cada cas depèn de les circumstàncies i no l’hem analitzat.

Les altres comunitats tenen lleis de consum pròpies i és probable que contemplin alguna cosa semblant; aquesta pàgina no les ha revisades i per això només en cita una.

Què fer si passa a la caixa

L’ordre que segueix és el sentit comú que es desprèn del que s’ha vist, no un protocol oficial.

1. Abans de pagar, avisar a caixa i demanar que es cobri el preu de l’etiqueta. És el moment en què la discrepància s’arregla en un minut.
2. Fer una foto de l’etiqueta, amb el producte i el preu visibles, i de la data si el sistema la mostra. En una etiqueta electrònica la pantalla pot canviar de seguida: la foto és la prova.
3. Guardar el tiquet. Si el cobrament ja s’ha fet, el tiquet més la foto documenten la diferència.
4. Demanar el full de reclamació. A Catalunya, l’article 211-4.c del Codi de consum obliga l’empresari a deixar constància de la queixa per escrit o en suport durador i a respondre tan aviat com sigui possible i, en tot cas, en un mes.
5. Si no es resol, adreçar-se a l’oficina municipal d’informació al consumidor (OMIC) o a l’organisme de consum de la Generalitat, que són qui inspeccionen i sancionen.

Per una diferència d’un euro, molta gent no arriba als passos 4 i 5. Això no canvia que la discrepància sigui reclamable, però explica per què un comerç pot acumular errors sense que li surtin cars de seguida.

Per què passa

Les causes poques vegades són una de sola. Les que més es repeteixen en un comerç amb etiqueta de paper són aquestes.

El canvi de preu arriba a la caixa abans que al prestatge. Algú actualitza el sistema de cobrament, o ho fa l’ERP en aplicar una tarifa nova, i el cartell espera que algú l’imprimeixi, el dugui i el pengi. Amb paper, cada canvi massiu és un cap de setmana de feina, i sempre queden etiquetes enrere.

La promoció no és als dos llocs. El cartell d’oferta es posa, però la regla de descompte no es carrega a caixa o caduca en dates diferents. També passa al revés: la caixa continua aplicant una oferta el cartell de la qual ja s’ha retirat, i aleshores la discrepància juga a favor del client.

Una etiqueta mal col·locada. El preu és correcte, però és sota el producte del costat. El client llegeix un article i n’escaneja un altre.

Dades mestres mal carregades. Un preu amb un decimal mal posat o un format de pack equivocat es reprodueix a la caixa i a l’etiqueta amb el mateix error, i cap tecnologia d’etiquetes no el detecta.

Per tenir un ordre de magnitud hi ha un estudi de 1998 de la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units, el Price Check II. Va inspeccionar 107.096 articles en 1.033 botigues de 36 estats i va detectar un error en el 3,35 % dels articles (un de cada 30), a parts iguals per defecte i per excés. En els articles en oferta, els errors que va identificar eren preus de prestatge incorrectes, cartells desfasats i preus erronis a l’ordinador. És una dada estatunidenca, de fa gairebé trenta anys i amb un altre tipus de botiga, i no s’ha d’extrapolar a Catalunya; el que serveix és el patró de causes, que coincideix amb el que es veu en qualsevol comerç amb preus en paper.

Què aporta una etiqueta electrònica, i què no

Una etiqueta electrònica de prestatge rep el preu des del mateix sistema que l’envia a la caixa. El que canvia és el trajecte.

Causa de la discrepància	L’ESL ajuda?	Per què
Etiqueta de paper que no es va canviar a temps	Sí	El canvi s’envia per ràdio i no depèn que algú recorri el passadís
Cartell d’oferta que es retira tard	Sí, si la data de fi es programa	L’etiqueta torna al preu normal a la data prevista
Promoció carregada a la caixa i no a l’etiqueta (o a la inversa)	En part	Si totes dues llegeixen la mateixa regla a l’origen, coincideixen; si es configuren per separat, no
Preu erroni a l’ERP o al mestre d’articles	No	Etiqueta i caixa repeteixen la mateixa dada
Etiqueta posada al buit equivocat	No per ella sola	Cal associar bé cada etiqueta a cada article, i verificar-ho
Etiqueta que no rep l’actualització (bateria, cobertura, fallada de passarel·la)	Tampoc	Continua mostrant el preu anterior, i el client no ho sap

L’últim cas mereix detall perquè és el que dona la falsa tranquil·litat. Una etiqueta que no ha rebut un canvi continua mostrant el preu antic amb tota normalitat; no hi ha cap error visible. Segons el sistema, es pot notificar la manca de confirmació a qui gestiona la botiga, i és una pregunta que cal fer a qualsevol proveïdor abans de contractar: què veu el responsable si una etiqueta no confirma, i amb quina rapidesa. Com viatja la dada de l’ERP a la pantalla ho explica la guia tècnica.

Hi ha un altre límit menys tècnic. Sincronitzar etiqueta i caixa no crea el dret ni el treu: la norma demana que el preu exposat sigui el que es cobra, amb paper o amb pantalla. I si la botiga canvia preus sovint, cap de les normes citades no ho prohibeix; el que demanen és que el preu que es veu sigui el que es cobra i, en rebaixes, que el preu de referència dels 30 dies estigui ben calculat. Les particularitats de canviar preus diverses vegades al dia, inclosa la informació en la venda a distància, són a la pàgina de preus dinàmics.

Si ets el comerç: tres comprovacions útils

Cap d’elles és una exigència legal. Es dedueixen del que s’ha vist i d’un detall de l’informe de Consum: si la botiga al·lega un error manifest, és ella qui l’ha d’acreditar.

1. Una sola font de preu. Etiqueta, caixa i web haurien de llegir del mateix origen; si dos sistemes guarden el preu per separat, tard o d’hora divergeixen.
2. Conservar l’historial de canvis amb data i hora, i quan va confirmar cada etiqueta que havia rebut el preu. Si hi ha una reclamació, la prova és seva.
3. Auditar una mostra cada setmana: agafar vint referències a l’atzar, comparar etiqueta i caixa i apuntar el resultat. És el que faria un inspector, i costa menys que una sanció. Si estàs valorant quanta feina de canvi manual t’estalvia una implantació, la calculadora de cost total serveix per posar-ho en xifres.