Què són les etiquetes electròniques de prestatge

Una etiqueta electrònica de prestatge (ESL, de l’anglès electronic shelf label) és una pantalla petita, alimentada per pila, que es fixa al prestatge i mostra el preu d’un producte. No decideix aquest preu: el rep per ràdio des d’una passarel·la connectada a un programari central, que el pren de l’ERP o del sistema de preus de la botiga.

Resum en cinc línies

• Una ESL és només l’última baula d’una cadena: dada d’origen, programari, passarel·la i etiqueta.
• La pantalla sol ser de tinta electrònica: conserva la imatge sense energia i només gasta pila quan canvia.
• La comunicació és per ràdio; l’etiqueta no porta cable ni es connecta al wifi de la botiga.
• No és RFID ni antirobatori, tot i que en una mateixa botiga puguin coexistir les tres coses.
• El que més condiciona el resultat no és la pantalla, sinó la qualitat de la dada de preus que entra pel principi.

Els quatre components d’un sistema ESL

Quan algú diu «etiquetes electròniques» sol referir-se a la pantalla, que és el que es veu. Un sistema complet té quatre peces, i qualsevol d’elles pot ser el motiu que un preu no canviï.

Component	Què és	Què fa	On sol fallar
Font de dades	ERP, sistema de preus, TPV o PIM	És l’única font de veritat del preu, del nom del producte i dels atributs	Preu mal carregat, codi de barres duplicat, camps buits
Programari de gestió	Aplicació central, al núvol o en servidor propi	Vincula cada producte amb la seva etiqueta, compon la imatge de la pantalla i programa els enviaments	Vinculacions desactualitzades, integració amb l’ERP a mitges
Passarel·la (gateway o punt d’accés)	Equip de ràdio connectat per xarxa	Tradueix entre la xarxa de la botiga i la ràdio de les etiquetes	Cobertura insuficient, alimentació, saturació
Etiqueta	Pantalla, microcontrolador, ràdio i pila	Rep el contingut, el dibuixa i el confirma	Pila esgotada, mala posició respecte a la passarel·la

1. La font de dades

L’etiqueta no guarda la lògica de preus. Qui la té és el sistema de l’empresa: un ERP, un mòdul de tarifes o el programa de gestió de la botiga. El programari d’etiquetes s’hi connecta (normalment per una API, un fitxer intercanviat a intervals o una integració amb el TPV) i d’allà pren el preu, la descripció i, segons el cas, el preu per unitat de mesura o l’oferta vigent.

Això té una conseqüència pràctica que convé tenir clara abans de comprar: si la dada d’origen és incorrecta, l’etiqueta la mostrarà malament, i a més ho farà ràpid. Les ESL acceleren la propagació d’un canvi, no la seva revisió.

2. El programari de gestió

És el cervell operatiu. Manté la taula que associa cada codi de producte amb l’identificador únic d’una o diverses etiquetes físiques. Quan rep un canvi, decideix quines etiquetes cal redibuixar, genera la imatge o el conjunt de camps que mostrarà cadascuna segons la seva plantilla i la seva mida, i posa l’enviament en cua. També guarda l’estat de cada etiqueta: l’última vegada que va respondre, el nivell de pila i si la imatge mostrada coincideix amb l’esperada.

Aquí es decideix molt del que després es nota en el dia a dia: què passa amb un producte sense etiqueta assignada, com es vincula una etiqueta nova (lectura amb la pistola, amb el mòbil o amb NFC, segons el proveïdor) i qui pot canviar plantilles. Aquests detalls es tracten a la guia d’implantació.

3. La passarel·la

Una etiqueta no parla amb l’ERP. Parla amb una passarel·la, i la passarel·la parla amb el programari. Fa de pont entre dos móns: d’una banda, una connexió de xarxa convencional (cable o wifi); de l’altra, la ràdio de baix consum amb què es comuniquen les etiquetes. Una botiga en necessita diverses, repartides per cobrir els prestatges; quantes depèn de la distribució, del material de les prestatgeries i del fabricant. Per saber què mirar en dimensionar-les, vegeu l’article sobre la passarel·la d’etiquetes electròniques.

4. L’etiqueta

Per dins, una etiqueta té quatre coses: una pantalla, un microcontrolador, un mòdul de ràdio i una pila. La pantalla és habitualment de tinta electrònica (e-paper), encara que existeixen models d’LCD; la comparació és a LCD davant d’e-paper i el conjunt d’opcions de pantalla, ràdio i mides, a la guia de tecnologia.

El microcontrolador passa la major part de la seva vida adormit. L’etiqueta es desperta a intervals, escolta si hi ha alguna cosa per a ella i torna a dormir. Aquest cicle és el que permet que una pila duri anys, i també el motiu pel qual el canvi d’un preu no és instantani al mil·lisegon: depèn de quan toqui escoltar. De què més depèn la durada de la pila ho tracta l’article sobre la bateria de les etiquetes.

Com funcionen: un canvi de preu, pas a pas

Aquest és el recorregut d’un únic canvi, per exemple una baixada de preu programada per a l’obertura de la botiga.

 ┌────────────┐   ┌───────────────┐   ┌────────────┐  ràdio  ┌────────────┐
 │ ERP / TPV  │──▶│ Programari ESL│──▶│ Passarel·la│ ~ ~ ~ ~▶│  Etiqueta  │
 │ (preu)     │   │ (vinculació,  │   │ (xarxa ⇄   │ ◀~ ~ ~ ~│ (pantalla, │
 │            │   │ imatge, cua)  │   │  ràdio)    │ confirma│  pila)     │
 └────────────┘   └───────────────┘   └────────────┘         └────────────┘
   dada d'origen       cervell        pont de xarxa/ràdio      última baula
   ◀──────── xarxa convencional (cable, wifi) ───────▶  ◀── ràdio de baix consum ──▶

1. El preu canvia al sistema d’origen. Algú el modifica o ho fa una regla programada. Fins aquí no ha intervingut cap etiqueta.
2. El programari detecta el canvi. El rep per la integració o el llegeix a la sincronització següent. Compara amb el que creu que mostra cada etiqueta i marca les que estan desactualitzades.
3. Resol a quines etiquetes afecta. Un producte pot tenir una etiqueta, diverses (en diversos forats del prestatge) o cap. El programari coneix aquesta relació perquè es va crear en vincular.
4. Genera el contingut. Aplica la plantilla de cada mida i compon el que veurà el client: preu, descripció, preu per unitat de mesura, oferta, codi de barres si escau.
5. El lliura a la passarel·la adequada. L’enviament viatja per la xarxa de la botiga fins a la passarel·la que cobreix aquella zona.
6. La passarel·la l’emet per ràdio. Amb l’estàndard Bluetooth, per exemple, la passarel·la emet una seqüència periòdica d’anuncis en ranures de temps, i cada etiqueta sincronitzada amb aquesta seqüència sap quan ha d’escoltar i quan ha de respondre.
7. L’etiqueta el rep i redibuixa. Comprova que el missatge és per a ella, actualitza la memòria i refresca la pantalla. És l’única part on la tinta electrònica consumeix energia apreciable.
8. L’etiqueta confirma. Torna un justificant de recepció. El programari marca el canvi com a aplicat, o ho reintenta si no arriba resposta.

Els punts 6 i 8 tenen un matís important. Al perfil Bluetooth per a etiquetes, la comunicació és bidireccional: la tecnologia que ho fa possible (Periodic Advertising with Responses, introduïda amb Bluetooth 5.4) afegeix a la difusió periòdica la possibilitat que el receptor respongui a la seva ranura. Segons la documentació de Silicon Labs, les etiquetes s’agrupen (fins a 255 per grup, i només 23 poden respondre en un mateix torn d’aquell grup), i l’interval entre anuncis és un compromís: més curt redueix la latència però gasta més pila. Els proveïdors que fan servir ràdio pròpia, en lloc de Bluetooth, resolen el mateix problema amb els seus propis protocols; el principi (escoltar a intervals, respondre per torns) és semblant.

Quant triga en total el recorregut depèn del nombre d’etiquetes afectades, de la càrrega de la passarel·la i de l’interval d’escolta. Les xifres que donen els proveïdors són màrqueting fins que es mesuren en una botiga real, i per això convé mesurar-les en un pilot abans de signar. Si aquest recorregut falla en algun dels passos, el símptoma és sempre el mateix (el preu de l’etiqueta no coincideix), i localitzar en quin ocorre és just el que explica l’article sobre etiquetes que no s’actualitzen.

Què veu el client i què veu el personal

Amb tinta electrònica, la imatge es queda a la pantalla encara que l’etiqueta no rebi res. Si una passarel·la cau, el client continua veient l’últim preu rebut. Això és un avantatge (no apareixen pantalles en blanc) i un risc (una etiqueta desconnectada no avisa per ella mateixa que està desactualitzada). Per això el programari inclou un tauler d’estat: és l’única manera de saber quines etiquetes porten dies sense respondre.

El que una ESL no és

La confusió més habitual, i la que ha produït explicacions errònies en pàgines comercials del sector, és barrejar l’etiqueta de preu amb altres tecnologies de la botiga que també es diuen etiquetes i que també fan servir ràdio.

No és RFID

L’RFID és una tecnologia d’identificació. Un lector emet un senyal; una etiqueta, que pot no portar pila, respon amb un número que identifica un objecte. Serveix per localitzar i comptar coses, fins i tot sense veure-les i sense que siguin a la vista. Una etiqueta RFID no té pantalla ni mostra res al client.

Una ESL fa el contrari: no identifica cap mercaderia, sinó que mostra informació que rep. És una pantalla amb ràdio, no un transpondedor. No sap quin producte té al costat; ho sap el programari, que la va vincular amb ell. Per això una botiga amb ESL no té per què tenir RFID ni a l’inrevés, i per això un inventari per RFID no s’aconsegueix amb etiquetes de preu.

Hi ha dos llocs on es barregen sense ser el mateix. Un és la vinculació: alguns sistemes fan servir NFC (una variant de curt abast de la família RFID) per associar una etiqueta a un producte apropant-hi un mòbil, però això és el mètode d’alta, no la comunicació del preu. L’altre és l’oferta dels proveïdors, que poden integrar etiquetes de preu, lectors RFID i sensors en una mateixa plataforma comercial. Que es venguin junts no els converteix en la mateixa cosa.

No és antirobatori

La vigilància electrònica d’articles (EAS) col·loca una etiqueta o una banda a la mercaderia i una antena a la sortida; si algú passa amb l’etiqueta activa, sona una alarma. Existeixen diversos sistemes (acustomagnètics, electromagnètics, de radiofreqüència), tots amb una etiqueta enganxada a l’article, no al prestatge.

Una ESL va al prestatge, no a l’article, i no fa saltar cap alarma. La Wikipedia assenyala que els sistemes moderns d’etiquetes integren de vegades vigilància, rètols digitals i comptadors de persones, però això descriu el catàleg d’alguns fabricants, no l’ESL de preus com a tal.

No és una tauleta ni rètols digitals

Una etiqueta electrònica té una pantalla de baix consum amb un refresc lent, pensada per mostrar text i números durant setmanes sense energia. No reprodueix vídeo ni respon al tacte. Els rètols digitals (pantalles LCD grans) són un altre producte, amb una altra finalitat i un altre consum; apareixen al glossari per separat.

Resum de diferències

	Etiqueta electrònica (ESL)	RFID	Antirobatori (EAS)
Funció	Mostrar preu i dades	Identificar i comptar objectes	Detectar sortida sense pagar
On va	Al prestatge	A l’article o al palet	A l’article
Té pantalla	Sí	No	No
Qui inicia la comunicació	El sistema envia dades a l’etiqueta	Un lector interroga l’etiqueta	Una antena detecta l’etiqueta
Què necessita a la botiga	Passarel·les i programari	Lectors i programari	Antenes a la sortida

Per què les pantalles són de tinta electrònica

La majoria de les ESL actuals fan servir tinta electrònica, una pantalla que només necessita energia en canviar la imatge. Com que el preu d’un producte canvia poques vegades al dia, el consum mitjà és mínim. Aquesta és la raó que la pila pugui durar anys, i també que la pantalla es llegeixi amb llum natural o amb la de la botiga, sense retroil·luminació. Els models amb pantalla LCD existeixen i tenen sentit en casos concrets, com cambres frigorífiques o entorns amb poca llum; els detalls són a l’article ja citat.

Una història curta

Les etiquetes electròniques no són noves. La seva història, en tres trams:

• Anys noranta: primers sistemes. Segons Pricer, a principis d’aquella dècada el suec Erik Danielsson es va proposar digitalitzar les botigues des del seu despatx d’Uppsala, amb etiquetes basades en comunicació òptica sense fil. SES, l’empresa francesa que avui es diu VusionGroup, es va crear el 1992. La Wikipedia descriu etiquetes amb LCD de set segments, com les d’una calculadora, que rebien les dades per infrarojos, i un sistema d’NCR del 1997 que feia servir retrodispersió de ràdio per confirmar els canvis sense un transmissor actiu a l’etiqueta. Gràcies a això, la pila podia superar els cinc anys.
• Dels infrarojos a la ràdio i la tinta electrònica. Cap al 2016, segons la Wikipedia, les ESL ja combinaven e-paper i ràdio, i s’integraven amb vigilància d’articles, rètols digitals i comptadors de persones.
• Bluetooth 5.4: un perfil estàndard. La versió 5.4 del nucli de Bluetooth afegeix Periodic Advertising with Responses, i el Bluetooth SIG hi construeix a sobre un perfil específic per a etiquetes electròniques. Qualsevol fabricant el pot implementar, tot i que els fabricants amb ràdio pròpia continuen al mercat. Que un estàndard existeixi no implica que tots els equips siguin intercanviables; la dependència d’un proveïdor és un tema a part.

Qui les fa servir

S’usen en botigues de tota mena i a qualsevol lloc on hi hagi un preu exposat que canviï amb certa freqüència: supermercats, ferreteries, botigues d’electrònica, vinoteques, llibreries, gasolineres. Les raons varien per sector. En alimentació pesa la freqüència de canvis i el control del preu per unitat de mesura; en electrònica o bricolatge, el nombre de referències; en moda, la rotació de col·leccions. No hi ha un càlcul comú vàlid per a tots.

Quines cadenes han desplegat ESL a Espanya és una informació que canvia amb el temps, i per això es manté a part en el seguiment de qui fa servir etiquetes electròniques a Espanya. Les farmàcies tenen una pàgina pròpia per les seves particularitats de programa de gestió i de regulació: etiquetes electròniques en farmàcia.

Què convé tenir clar abans de continuar

1. Una ESL no corregeix dades. Si el preu d’origen és incorrecte, l’etiqueta el repetirà. Revisar la dada és un treball previ al projecte.
2. El sistema és la suma de quatre peces, i cada peça pot ser d’un proveïdor diferent o del mateix. Aquesta decisió condiciona el manteniment i la facilitat per canviar de proveïdor.
3. La ràdio i la pila defineixen el dia a dia: densitat de passarel·les, interval d’escolta i durada de pila estan relacionats entre si.
4. El cost no és a l’etiqueta, o no només. Hi ha passarel·les, programari, integració, instal·lació i vinculació. El desglossament, amb rangs i fonts, és a la guia de preu.
5. Comparar amb el paper exigeix mesurar. L’estalvi depèn del nombre de canvis de preu i del temps que costa avui cadascun; per comparar amb dades pròpies serveix l’article sobre etiquetes electròniques davant de paper.