Rebaixes i preu de referència de 30 dies

Si anuncies una rebaixa, el preu anterior que hi figuri ha de ser el més baix que vas aplicar a aquell producte en els trenta dies precedents, ofertes incloses. Ho diu l’article 20.1 de la Llei 7/1996, en vigor així des del 28 de maig de 2022. Amb etiquetes electròniques només es compleix si es conserva l’historial de preus.

Aquesta pàgina explica el text, les excepcions que sí que hi ha, què han dit la Comissió Europea i el Tribunal de Justícia i quines dades ha de guardar el programari d’etiquetes per poder-ho demostrar. És informació, no assessorament jurídic: els punts dubtosos s’assenyalen com a tals i la revisió per un advocat està pendent. La resta de la normativa de preus al prestatge és al mapa de normativa.

Què diu la llei espanyola

La norma europea és l’article 6 bis de la Directiva 98/6/CE, que va afegir la Directiva (UE) 2019/2161, l’anomenada Òmnibus. Estableix que tot anunci de reducció de preu ha d’indicar el preu anterior, definit com el més baix que el comerciant ha aplicat durant un període no inferior a trenta dies abans de la reducció.

Espanya ho va transposar amb l’article 85 del Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, que va reescriure l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 7/1996 d’ordenació del comerç minorista. La disposició final desena en va fixar l’entrada en vigor el 28 de maig de 2022. Convé dir-ho perquè circula la cita equivocada: no és l’article 20 del text refós de la Llei de consumidors. El text vigent és aquest, en dos paràgrafs; la llei es publica en castellà i la traducció és nostra, no oficial:

«Sempre que s’ofereixin articles amb reducció de preu, hi haurà de figurar amb claredat, a cadascun, el preu anterior juntament amb el preu reduït, tret que es tracti d’articles posats a la venda per primera vegada.

S’entendrà per preu anterior el menor que hagi estat aplicat sobre productes idèntics en els trenta dies precedents. A aquests efectes no es tindrà en compte el preu que hagi pogut ser aplicat, amb la finalitat de reduir el malbaratament alimentari, sobre productes idèntics les dates de caducitat o consum preferent dels quals estiguin properes a vèncer.»

L’apartat 2 del mateix article afegeix que les activitats de promoció de vendes no es poden condicionar a una reducció percentual mínima o màxima. I l’article 19.2 demana que, si les ofertes especials no arriben almenys a la meitat dels articles a la venda, no s’anunciïn com a mesura general sinó referides als articles o sectors que afecten.

Quatre expressions de la norma fan gairebé tota la feina:

• «A cadascun». El preu anterior va a cada article, no en un cartell a l’entrada.
• «El menor». No és el preu habitual ni l’últim: és el mínim del període.
• «Productes idèntics». La llei no ho defineix en el text que hem llegit. En una botiga amb variants de format, color o envàs, decidir què és idèntic és una qüestió que cal tancar amb assessoria jurídica i aplicar de manera coherent.
• «Trenta dies precedents». Trenta dies abans que comenci la reducció.

El que aclareix la Comissió Europea

La Comissió va publicar el 29 de desembre de 2021 unes directrius (2021/C 526/02) sobre l’article 6 bis. No són vinculants, però són la lectura que fan servir les autoritats de consum dels estats membres i expliquen diversos casos que la llei espanyola no desenvolupa. Aquests són els que compten en un prestatge.

Què és anunciar una rebaixa. No cal un percentatge. Hi entren el «20 % de descompte», l’«ara 50 en lloc de 100», el «preu de llançament» amb el preu normal a la vista i també etiquetes com «Black Friday» o «ofertes» que donen la impressió de reducció. Queden fora afirmacions com «millor preu» que no suggereixen una baixada, tot i que continuen subjectes a les regles de pràctiques deslleials. La norma val igual a la botiga física i en línia.

El mínim inclou les ofertes anteriors. Segons les directrius, el preu més baix inclou qualsevol preu reduït aplicat en aquell període. Ignorar les ofertes dels trenta dies previs contravé l’article. El mateix val si es puja un preu durant menys de trenta dies per «rebaixar-lo» després: la referència continua sent el preu més baix anterior.

El percentatge es calcula sobre el preu anterior. Si el mínim dels trenta dies va ser 100 i l’últim preu 160, un «50 % de descompte» es calcula sobre 100. El Tribunal de Justícia ho va confirmar el 26 de setembre de 2024 a l’assumpte C-330/23, Aldi Süd: una rebaixa anunciada en percentatge, o amb una frase que ressalta el avantatge del preu, es determina sobre el preu més baix dels trenta dies. Indicar aquest mínim en algun lloc del fullet mentre es calcula la rebaixa sobre l’últim preu no és suficient. La nota de premsa del Tribunal explica el cas amb l’exemple d’un fullet que mostrava 1,69 ratllat i 1,29 com a oferta, quan el mínim dels trenta dies ja era 1,29.

Una rebaixa de més de trenta dies. El preu anterior es fixa en començar la reducció i es pot mantenir mentre aquesta duri sense interrupció. Si hi ha una campanya posterior de curta durada, torna a aplicar-se la regla general, amb el preu rebaixat de la campanya prèvia inclòs.

Anuncis generals i etiqueta. Si la rebaixa s’anuncia amb un cartell («20 % en decoració de Nadal»), el preu anterior no cal que sigui al cartell, però sí a l’etiqueta de preu de cada producte. Si en els últims trenta dies no ha canviat el preu ni hi ha hagut una altra rebaixa, l’etiqueta ja mostra el preu anterior correcte. Si hi ha hagut un canvi, cal actualitzar-la. Per això el tema afecta de ple les ESL.

Preus diferents per botiga o canal. Si el comerciant ven a preus diferents en diverses botigues o en el canal en línia, el preu anterior de cada punt de venda és el mínim aplicat en aquell punt.

Fidelització i descomptes personalitzats. Les directrius exclouen les targetes de descompte i els vals durant períodes llargs i els descomptes realment personalitzats, per exemple el cupó del 20 % que rep un client després d’una compra. Però si el codi o l’avantatge «per a clients» s’ofereix a la pràctica a gairebé tothom, s’aplica l’article 6 bis i el preu anterior continua sent el mínim públic dels trenta dies.

Les excepcions i el que no és al text espanyol

La directiva va deixar tres opcions als estats membres. El que es veu a l’article 20.1 és això.

Opció de la directiva	Què va fer el text espanyol (art. 20.1)	Què cal vigilar
Regles diferents per a productes que es deterioren o caduquen ràpidament	Només exclou el preu aplicat per reduir el malbaratament alimentari en productes propers a caducar o a la data de consum preferent	No hem trobat una exempció general de peribles. La Comissió entén per peribles els frescos i els de caducitat curta, no la roba de temporada
Període més curt per a productes amb menys de trenta dies al mercat	Eximeix d’indicar el preu anterior els «articles posats a la venda per primera vegada»	Les directrius diuen que l’opció europea permet un període més curt, no una exempció total. Com encaixa la fórmula espanyola és un punt per al revisor jurídic
Rebaixes progressives: referència sense reduir	No hi ha regla pròpia al text que hem llegit	Sense ella, regeix la regla general. Les directrius només admeten una referència única si la baixada és contínua, sense pujar el preu entremig

Dues precisions de les directrius sobre productes que tornen: un article esgotat temporalment o de temporada no és un article nou. Si es torna a oferir, es pot prendre com a referència el mínim d’un període anterior (per exemple, la temporada passada) sempre que sumés almenys trenta dies a la venda, i en algun cas la comunicació al client haurà d’aclarir-ho.

L’excepció del malbaratament alimentari és la que té més conseqüència pràctica en un supermercat. El producte que la botiga rebaixa un dia abans de la data de caducitat no «contamina» la referència: el seu preu de liquidació no compta com a mínim dels trenta dies. Perquè això funcioni, el sistema ha de saber que aquell preu es va aplicar amb aquesta finalitat.

Un exemple amb xifres

Les xifres són inventades per il·lustrar el càlcul; no provenen de cap botiga.

Un producte costa 4,00 € durant tres setmanes. El dia 22 baixa a 3,50 € durant cinc dies (una promoció llampec) i el dia 27 torna a 4,00 €. El dia 31 la botiga anuncia «ara 3,00 €» amb un 25 % de descompte.

Dia	Preu aplicat	Comentari
1 a 21	4,00 €	Preu habitual
22 a 26	3,50 €	Promoció llampec
27 a 30	4,00 €	Tornada al preu habitual
31	3,00 €	S’anuncia la rebaixa

El mínim dels trenta dies anteriors al dia 31 és 3,50 €. El preu anterior legal és 3,50 €, i el descompte real sobre aquesta referència és del 14,3 % (0,50 sobre 3,50), no del 25 %. Anunciar «abans 4,00, ara 3,00, 25 %» no resistiria una inspecció. Si la promoció llampec hagués acabat més de trenta dies abans de l’anunci, sortiria de la finestra i la referència tornaria a ser 4,00 €.

Un altre cas: la rebaixa del dia 31 es manté sis setmanes sense interrupció. El preu anterior continua sent 3,50 € mentre la reducció duri. Si s’interromp i se’n llança una altra als deu dies, la nova té com a mínim de referència els 3,00 € de l’anterior.

Què ha de guardar el programari d’etiquetes

La llei no parla d’etiquetes electròniques. Demana un resultat: que el preu anterior sigui el correcte i que, si te’l pregunten, puguis explicar-lo. Amb el tauler de preus de l’ERP i un sistema d’etiquetes, això es redueix a tenir un registre fiable de quin preu va estar vigent a cada punt de venda i quan. A més, el preu de l’etiqueta i el de la caixa han de coincidir, cosa que es tracta a prestatge enfront de caixa.

Un registre mínim, un esdeveniment per cada canvi de preu vigent:

Camp	Per a què serveix
Identificador de l’article (SKU i GTIN) i de la botiga o canal	El mínim es calcula per producte i per punt de venda
Preu de venda final amb impostos	El preu que veu el client, no el net de l’ERP
Data i hora d’inici i de fi	Permet reconstruir què hi havia vigent en qualsevol instant
Origen del canvi (ERP, promoció, manual, regla automàtica) i usuari o procés	Traçabilitat davant una consulta
Motiu (preu habitual, promoció, reducció de malbaratament alimentari)	Per excloure correctament els preus de l’excepció alimentària
Identificador de la campanya	Distingeix una rebaixa contínua de campanyes successives
Confirmació que l’etiqueta va mostrar aquell preu	Prova el que va veure el client, no només el que es va enviar

Amb això, el preu anterior d’un article un dia i en una botiga és una consulta: el mínim dels preus vigents durant els trenta dies anteriors a l’inici de la reducció. Dues cures pràctiques:

1. Guardar el que s’ha aplicat, no el que s’ha programat. Si una promoció es cancel·la abans de començar o una etiqueta no es va actualitzar, l’historial del programat donarà un mínim fals.
2. Conservar més de trenta dies. L’historial ha de cobrir com a mínim la finestra, més el temps que l’empresa decideixi mantenir per atendre una inspecció o una reclamació. Quant de temps és una decisió que cal prendre amb assessoria jurídica; aquest text no fixa cap termini.

També convé que el sistema avisi quan una rebaixa a punt de llançar-se utilitza un preu anterior diferent del que figura avui a l’etiqueta, el cas en què les directrius exigeixen corregir-la. I que no deixi programar un percentatge més gran que el calculat sobre la referència. És una qüestió de dades i de procés, no de maquinari, i per això convé demanar-ho en la fase de selecció i incloure-ho en el cost total del sistema.

Un últim límit: la norma europea i l’espanyola no impedeixen canviar preus sovint. El que regulen és l’anunci de la rebaixa. Per als preus que canvien per demanda o per client hi ha altres regles, i les etiquetes electròniques en si no alteren cap de les d’aquí. Els medicaments es regeixen per regles pròpies, tractades a la normativa de farmàcia.

Llista ràpida abans de llançar una rebaixa

1. Identifica el producte i el punt de venda, i defineix què es considera «idèntic».
2. Calcula el mínim dels trenta dies anteriors a l’inici, amb les ofertes anteriors incloses i sense comptar la liquidació per malbaratament alimentari.
3. Mostra aquest preu al costat del preu reduït a l’etiqueta de cada article.
4. Si anuncies un percentatge, calcula’l sobre aquest preu, no sobre l’últim.
5. Registra el canvi amb el seu origen, el seu motiu i la confirmació de l’etiqueta.