Etiquetes electròniques a botigues d'electrònica i electrodomèstics

A l’electrònica de consum, una etiqueta electrònica es justifica per la velocitat: el preu d’un televisor es compara al mòbil mentre el client el té al davant, i la botiga que triga un dia a reaccionar perd aquesta venda o la fa a un preu que ja no és el seu.

La resta (etiqueta energètica, finançament, dades tècniques) són obligacions o feines que l’etiqueta pot facilitar o destorbar, i aquí van per ordre.

Per què l’electrònica és el sector més sensible a la velocitat

En un supermercat, l’argument econòmic sol ser l’estalvi d’hores de reetiquetatge. A l’electrònica pesa més una altra cosa: la diferència entre el preu del prestatge i el d’internet. Hi ha poques referències comparades amb un hipermercat, però cadascuna val molt i és en un comparador de preus.

Dos casos públics ho mostren amb una claredat poc habitual.

Media Markt-Saturn Països Baixos, 2014. Segons Pricer, el seu proveïdor, les 45 botigues del país portaven etiquetes electròniques des del febrer del 2014. La cadena ajustava preus cada dia a la botiga i a la web, amb al voltant d’1,5 milions de preus recarregats diàriament, i els comparava cada dia amb tots els preus que trobava a internet. El text de Pricer és un comunicat comercial i no ofereix xifres de resultat, només afirma que la cadena va recuperar quota de mercat. Serveix com a descripció de la mecànica, no com a prova de rendibilitat.

POWER Noruega. La seva garantia de preu compara amb un únic competidor, Elkjøp, mitjançant un «robot de preus» que, segons la pròpia empresa, revisa els preus del rival cada 15 minuts i actualitza tant la web com les etiquetes electròniques de les botigues. És la versió extrema de la idea: ja no és una persona qui decideix el preu de cada referència, és una regla.

El patró es repeteix. Les etiquetes aporten poc per si soles; el que aporten és que el sistema de preus arriba al prestatge sense passar per una persona amb un rotllo de paper. Si el sistema de preus triga un dia a decidir, l’etiqueta no ho arregla. La part difícil del projecte és l’origen de les dades, i la pàgina sobre prestatge davant de caixa l’explica.

Què diu la normativa, i què no diu

Preu anterior quan hi ha rebaixa

Una botiga d’electrònica que mou preus sovint i els anuncia com a rebaixes queda sota la regla del preu de referència de 30 dies. Amb moltes referències i canvis gairebé diaris, el problema pràctic no és mostrar el preu anterior, sinó saber quin era: el menor dels darrers 30 dies, per referència. La regla s’explica aquí, i el mapa de normativa situa la resta. Si el preu de l’etiqueta depèn de regles automàtiques, convé mirar també què diu la normativa sobre preus dinàmics, que avui es refereix sobretot a la venda a distància.

L’etiqueta energètica europea

Aquest és el punt on hi ha més soroll i menys claredat. El Reglament (UE) 2017/1369 obliga el distribuïdor a exhibir l’etiqueta que li lliura el proveïdor de manera visible, i aquesta obligació arriba a la venda en línia (art. 5). Cada producte té després el seu reglament delegat.

Per a televisors i monitors, el Reglament Delegat (UE) 2019/2013 exigeix a l’article 4 que cada pantalla porti al punt de venda l’etiqueta del proveïdor, al davant, penjada o col·locada de manera clarament visible. Admet una excepció: l’etiqueta electrònica a la pantalla pot substituir la impresa, sempre que l’aparell es mantingui encès mentre sigui a la vista dels clients.

D’aquí surt la resposta a la pregunta més habitual: una etiqueta electrònica de prestatge no pot, per si sola, ser l’etiqueta energètica del producte. L’excepció parla de la pantalla de l’aparell mateix, no d’un altre dispositiu al costat. És una lectura del text, no una resolució de cap autoritat; davant d’un cas concret, el més prudent és preguntar a l’autoritat de vigilància del mercat que correspongui.

Els mòbils i les tauletes en són un exemple més recent. El Reglament Delegat (UE) 2023/1669 s’aplica des del 20 de juny de 2025 i inclou eficiència energètica, durada de la bateria, protecció contra pols i aigua i resistència a caigudes, segons l’avís de l’agència irlandesa SEAI per als minoristes. Una consultora de compliment, a les preguntes d’un webinar per a distribuïdors del febrer del 2026, va respondre a qui preguntava si bastava una pantalla digital al costat del producte que no: cal l’etiqueta impresa, situada al costat del producte, penjada d’aquest o en un lloc clarament associat a aquell model, i només els televisors tenen l’excepció de la pantalla encesa. És la interpretació d’una empresa privada, no de la Comissió, però coincideix amb el text dels reglaments.

Aquesta mateixa font inclou un advertiment útil per a qui posa etiquetes de preu. A les fonts de llum, res, ni tan sols els cartellets de preu de prestatge, no pot tapar la fletxa d’eficiència energètica de l’embalatge. Una etiqueta electrònica ocupa lloc i no ha d’amagar una etiqueta obligatòria.

On l’etiqueta electrònica sí que pot ajudar és en la venda a distància i en el creuament de dades: la classe energètica és una dada del producte i pot viatjar al sistema de preus igual que el preu. Mantenir aquesta classe coherent entre la web i el prestatge és feina de dades, no de pantalla.

Finançament al prestatge

És habitual anunciar «des de X euros al mes» al costat d’un televisor. Si en aquesta oferta apareix el tipus d’interès o qualsevol xifra del cost del crèdit, l’article 9 de la Llei 16/2011 exigeix incloure la informació bàsica amb un exemple representatiu: tipus deutor, import total, TAE, durada, preu al comptat i, si escau, import total degut. La llei inclou de manera expressa els anuncis i ofertes exhibits als locals comercials, que és on hi ha l’etiqueta.

Hi ha dues conseqüències pràctiques. Una, que una etiqueta petita no hi cap amb tot aquest contingut, i per això moltes botigues posen l’oferta en un cartell i només el preu al comptat a l’etiqueta. Dues, que la normativa de crèdit al consum està canviant: la Directiva (UE) 2023/2225 s’aplica als Estats membres a partir del 20 de novembre de 2026, i la llei espanyola que la incorpori substituirà l’actual. No hem verificat en una font oficial en quin punt és aquesta transposició, així que convé consultar-ho al BOE abans de retolar. Fins aleshores, la referència és la Llei 16/2011. No és consell jurídic; qui retoli finançament a la botiga hauria de revisar-ho amb el prestamista. A Catalunya, a més, convé comprovar amb un jurista com s’apliquen les regles lingüístiques del consum als textos de l’oferta.

Què pot aportar l’etiqueta a més del preu

Una etiqueta electrònica no ha de mostrar només el preu. A l’electrònica, la fitxa tècnica és un motiu habitual perquè el client cridi un dependent, i diversos fabricants d’ESL inclouen NFC o un codi QR a l’etiqueta. Això permet enllaçar amb la fitxa del producte, les opinions o la classe energètica. No hi ha cap estudi independent que quantifiqui quantes vendes mou i no convé creure’s una xifra d’un fullet, però la idea s’entén: el client que ja està comparant al mòbil ho pot fer a la fitxa de la botiga en lloc de la d’un competidor.

Aquí apareixen dos límits. El primer, de mida: una etiqueta petita admet poc text, i amb finançament, preu anterior i codi QR es queda sense lloc. El segon és de color i tecnologia: la majoria d’etiquetes d’e-paper s’actualitzen a poc a poc i amb pocs colors, i una pantalla LCD consumeix més però mostra més. El criteri per triar és a LCD davant d’e-paper.

Qui ho ha fet, amb dates

Dos advertiments sobre aquesta taula. Les xifres són de la mateixa cadena o del seu proveïdor, i la de les 400.000 hores és una afirmació de Currys sense metodologia publicada. I no hi ha cap font pública que permeti dir, amb la mateixa fermesa, quin és avui l’estat dels desplegaments de les cadenes amb botigues a Catalunya i a la resta d’Espanya.

Quant costa pensar-hi en aquest sector

El cost d’una instal·lació no depèn del sector sinó del nombre d’etiquetes, la seva mida, la passarel·la i la integració. A l’electrònica el nombre d’etiquetes per botiga és menor que en un supermercat, mentre que l’etiqueta sol ser més gran i més cara, i el cost d’integració amb la web i l’eina de preus es reparteix entre menys punts de venda. La calculadora de TCO permet posar-hi els teus propis números, i la guia de preu explica els components. Per a l’elecció de proveïdor hi ha una comparativa de fabricants.

Què convé preguntar abans de començar

• Qui decideix el preu de cada referència i amb quina freqüència, i arriba aquest preu a la caixa i a la web alhora?
• Es guarda un historial de preus per referència i botiga que permeti mostrar el preu de 30 dies quan s’anuncia una rebaixa?
• On és l’etiqueta energètica obligatòria a cada família de producte, i l’etiqueta electrònica l’amaga en algun cas?
• Què es mostra en una oferta de finançament i qui en valida el text?
• Què passa amb les etiquetes dels productes d’exposició, d’aparador o d’outlet, que canvien de lloc més que la resta?

Un cop resoltes, el treball d’implantació segueix el camí general de qualsevol guia d’ESL. Qui busqui un proveïdor concret per a electrònica pot veure la solució per a electrònica de Keonex; Keonex és l’editor d’aquest lloc, i la relació s’explica a Sobre nosaltres.

Per anar a altres sectors

L’índex de sectors compara mides, ritme de canvi de preus i normativa per a la resta del comerç. Els sectors més semblants per volum de referències són el bricolatge i la moda; els que menys, les llibreries i la joieria.