Etiquetes electròniques a Alemanya: qui les fa servir i què diu la premsa

Alemanya és un dels mercats europeus on fa més anys que s’utilitzen etiquetes electròniques, però gairebé tot el que se’n sap ve de premsa i notes de proveïdors, no de xifres auditades. Kaufland diu haver fet gran part del canvi a les seves 770 botigues; Edeka ho decideix botiga per botiga; dm i OBI estan desplegant.

Aquesta pàgina recull el que diuen aquestes fonts, amb la seva data, i marca el que no he pogut confirmar. És el complement alemany del seguiment de desplegaments a Espanya; per entendre la tecnologia de base, mira què és una etiqueta electrònica.

Resum per cadena

Kaufland: de la verdura a tota la botiga

Kaufland va començar provant la tecnologia en botigues soltes de Baden-Württemberg, segons Stiftung Warentest el 2015. Deu anys després, la premsa descriu una altra escala. Segons mobiFlip (12 de maig de 2025), les etiquetes ja cobreixen totes les fleques de les botigues alemanyes, després d’haver estat abans a fruita i verdura, amb unes 100.000 etiquetes noves instal·lades en aquest pas. t-online (16 de maig de 2025) afegeix la frase que més es cita: el canvi està en gran part completat i només en poques de les 770 botigues falten ajustos finals.

Dos matisos que convé no perdre. El primer: cap de les dues notes diu quantes botigues tenen cada tipus d’etiqueta, de manera que “en gran part” no es pot traduir a un percentatge. El segon: cap no anomena el fabricant. Altres mitjans del sector esmenten proveïdors concrets, però no en les fonts que he llegit jo, així que no ho afirmo.

El mateix text de mobiFlip indica que fins a finals de juliol de 2025 la tecnologia arribaria a Polònia, Romania, Txèquia, Eslovàquia, Bulgària, Croàcia i Moldàvia, amb més de 170.000 etiquetes en més de 1.550 botigues. És un pla, no un balanç.

La cita sobre els preus

Kaufland diu: “Im Sinne unserer Kunden nutzen wir die Preisschilder tagsüber nur für Preissenkungen”, és a dir, que de dia només fa servir les etiquetes per abaixar preus. És una declaració de l’empresa; no he trobat cap estudi independent que la contrasti. Qui vulgui veure què es pot fer i què no amb el preu, té la guia de preus dinàmics.

Per què una cadena gran ho agraeix

L’agost del 2020, quan Alemanya va abaixar l’IVA de manera temporal, una portaveu de Kaufland va dir a echo24 que havia suposat “un esforç immens i costos immensos”: uns 30.000 articles de mitjana per botiga, en unes 670 botigues, que calia reetiquetar. Aquest tipus de canvi massiu i amb data fixa és l’argument més clar per automatitzar l’etiquetatge, tot i que la cita no diu quant hauria costat amb etiquetes electròniques a tot l’assortiment.

Edeka i Rewe: dues cooperatives, dues històries

Aquí el titular “Kaufland i Edeka” enganya, perquè no són comparables. Kaufland és una sola empresa que decideix per a totes les botigues. Edeka i Rewe agrupen comerciants independents al costat de botigues pròpies, i la decisió de comprar etiquetes la pren, en bona part, cadascun.

Rewe. Stiftung Warentest va explicar el 2015 que Rewe equipava botigues noves i reformades des del novembre del 2013, amb unes 500 botigues amb etiquetes i unes 15.000 etiquetes per botiga mitjana. Rewe deia aleshores que el seu objectiu era alleujar el personal, no canviar preus cada hora. La Lebensmittel Zeitung (1 de setembre de 2022, article de pagament del qual només he vist l’entradeta) afegeix que Rewe introduïa per fases una segona generació i que Lidl havia acabat a tot Alemanya el desplegament a fruita i verdura.

Edeka. El cas amb xifres és una referència de Vusion: més de 100 botigues amb més de 20.000 etiquetes cadascuna, d’un total d’unes 4.100 botigues del grup. Diu que després es va ampliar, però no en dona la xifra, i l’única data que apareix és la de l’inici de les proves, el 2013. Des del costat del comerciant, un operador d’Edeka a la regió de Heilbronn (Ueltzhöfer) va dir a echo24 el 2020 que les etiquetes “faciliten enormement la feina”. Això és un testimoni, no una estadística de la cadena.

El que no he trobat: cap dada datada del 2024 o el 2025 que expliqui quantes botigues d’Edeka o Rewe les tenen avui. Si algú en cita una, convé demanar-li la font.

Media-Saturn: el desplegament més antic i el menys actualitzat

Computerwoche va informar el 6 d’octubre de 2015 que Media-Saturn substituïa el paper en unes 430 botigues d’Alemanya. Netzwoche va publicar el 24 de febrer de 2017 que l’integrador Xplace havia tancat un projecte de dos anys amb més de 10 milions d’etiquetes en més de 1.000 botigues europees, amb maquinari de SES-imagotag en pantalles LCD i de tipus paper electrònic. La xifra de botigues del 2015 (només Alemanya) i la del 2017 (Europa) no són comparables entre si.

Per al format de botiga d’electrònica, mira el sector electrònica. No hi ha cap font recent que confirmi la situació actual de les botigues.

dm: l’etiqueta es converteix en carril de prestatge

Segons CIO.de (10 de novembre de 2025), dm treballa amb VusionGroup en Edge Sense, un carril que es munta al frontal del prestatge, amb etiquetes LED i una xarxa Bluetooth LE al darrere. El primer pas cobreix 70 botigues i 20 ja el fan servir; la resta està en preparació. El personal consulta dades de producte i estoc amb mòbils i pot canviar preus al prestatge, per exemple per a promocions.

Dues coses distingeixen aquest cas. La primera és que CIO no parla d‘“ESL” en el sentit clàssic de paper electrònic, sinó d’un sistema amb sensors i funcions d’IA. La segona és que continua obert fins on s’estendrà. Vaig intentar localitzar la nota de premsa original de dm (que la premsa situa a finals d’octubre de 2025), però el seu servidor em va retornar un error 403 i no la vaig poder llegir, així que només em baso en l’entrevista de CIO.

OBI: bricolatge, Cisco i 200 botigues

VusionGroup va anunciar el 26 de novembre de 2025 que OBI desplegava etiquetes i la seva plataforma a més de 200 botigues d’Alemanya, aprofitant la xarxa Cisco Meraki que ja tenia. CIO.de, que entrevista una responsable d’OBI, parla de 350 botigues a Alemanya i més de 600 a Europa, amb el primer pas a 200, i de dos objectius: automatitzar el canvi de preus al prestatge i alliberar temps del personal per al client. No quantifica estalvis. L’anàlisi del format és a bricolatge i ferreteria.

Què demanen els consumidors alemanys

La Verbraucherzentrale Hamburg (2 de març de 2017) va fer una mostra a la ciutat. No publica la mida de la mostra, però conclou que les etiquetes digitals poden fallar igual que les de paper: diferències entre prestatge i caixa, preus base absents o il·legibles. I avisa que la mateixa tecnologia permet pujar preus amb un clic. És una advertència de fa gairebé deu anys; avui el marc inclou l’obligació de l’article 11 PAngV de mostrar el preu més baix dels 30 dies anteriors en anunciar una rebaixa (text legal, en alemany, amb excepcions per a peribles clarament marcats). L’explicació completa és a la regla dels 30 dies, i si el prestatge i la caixa no coincideixen, mira què passa amb el preu de caixa.

Què se’n desprèn

• Hi ha tres models de desplegament. Cadena integrada (Kaufland), cooperativa d’independents (Edeka, Rewe) i cadena especialitzada amb integrador (Media-Saturn, OBI).
• Els proveïdors de les referències alemanyes són sobretot Vusion/SES-imagotag, tot i que a Kaufland no consta. Per comparar fabricants, la comparativa de fabricants ordena el que se sap.
• La informació recent és escassa. Per a Edeka, Rewe i Media-Saturn les últimes dades citables són del 2015 al 2022. Les de Kaufland, dm i OBI són del 2025.